TORRENT
DE PAREIS
Aquest
espai natural protegit se situa al terme municipal d'Escorca, a la
Serra de Tramuntana, i inclou els torrents del Gorg Blau i de Lluc.
Aquest conjunt constitueix una de les meravelles de la naturalesa de
Mallorca, tal vegada la més espectacular.
FAUNA
En
alguns punts del torrent, especialment inaccessibles, sobreviu una
petita població de ferrerets, un amfibi exclusiu de Mallorca i en
perill d'extinció que està protegit per la llei. També s'hi troben
uns petits invertebrats endèmics, com ara el caragol de serp o
l'escarabat de sang.
Entre
les aus hi destaca per la seva abundància el colom salvatge, la
pàssera i el cabot roquer. Pel que fa als mamífers, destaquen la
salvatgina, el ratolí de rostoll, la cabra orada i diverses
espècies de ratapinyades.
Cabra orada
Voltor negre
FLORA
I VEGETACIÓ
En
el torrent s'hi troben més de 300 espècies, de les quals un 10% són
endemismes baleàrics. Les espècies vegetals més característiques
de la zona són
el
garrofer bord,fonollosa
borda,arbre
de visc,motxa.
cambessedesii,cireretes
de pastor,ortiga
i
Viola
jaubertiana.També
hi podem trobar gairebé totes les espècies de falgueres conegudes a
l'illa.
Primavera
blanca
GEOGRAFIA
I GEOLOGIA
El
Torrent de Pareis sorgeix de la confluència dels torrents del Gorg
Blau i de Lluc en una zona coneguda com S'Entreforc. El torrent, amb
una disposició SE-NW, forma un canó càrstic amb parets de fins a
200 metres d'alçada. La llera davalla suaument al llarg de 3.300
metres, amb un pendent mitjà de 5,14% fins a desembocar a Sa
Calobra.
El
Torrent del Gorg Blau neix als Tossals Verds i el traçat de la seva
llera va ser modificat a causa de la construcció de l'embassament
del Gorg Blau l'any 1972. Té una conca de 14 quilòmetres quadrats i
un desnivell de 627 metres. En el tram final presenta una accentuada
engorjada on l'altura de les parets i l'estretor del fons impedeixen
que hi arribi la llum. Això, juntament amb la humitat elevada, fa
que sigui un ecosistema extraordinari i únic conegut amb el
descriptiu nom de Sa Fosca.
El
Torrent de Lluc neix a la vall del mateix nom i discorre pel Clot
d'Albarca. Té una conca de 28 quilòmetres quadrats i un desnivell
de 500 metres.
L'estructura
actual del Monument Natural és el resultat de l'acció abrasiva de
l'aigua torrencial sobre la roca calcària i els processos de
dissolució càrstica, els quals han actuat a favor d'una gran
fractura d'origen tectònic i han donat lloc a un modelat càrstic
peculiar amb la formació de camps de lapiaz , dolines, congosts,
coves i avencs.
Parc
Natural de Mondragó
El
Parc Natural de Mondragó se situa en una de les zones de major
riquesa ornitològica de Mallorca. Presenta una gran varietat de
paisatges, com a sinuosos torrents que desemboquen en belles platges
i encinares on abunden les orquídies.
Aquest
àrea Natural d'Especial Interès es troba al Sud-est de Mallorca, en
el municipi de Santanyí. En 1992 va ser declarada Parc Natural i des
de 1995 està considerada per la directiva europea com a 'Zona
d'Especial Protecció per a les Aus' Zepa; no en va, s'han catalogat
més de setanta espècies al parc, la majoria migratòries i pròpies
de les zones humides.
La zona està composta per arenillas calcàries disposades de manera horitzontal; aquestes formaven part dels esculls en el miocè. El parc té una superfície de 785 hectàrees i el punt més elevat aconsegueix els 57 metres.
El seu paisatge és molt variopinto. En el litoral poden veure's barrancs oberts per ondulantes torrents que desemboquen en belles platges amb petits sistemes de dunes; també hi ha penya-segats; i zones humides amb vegetació de carrizales i joncs, com les de les cales de s'Amarador i ses Fonts de n'Alis. A l'interior, en canvi, destaquen els encinares amb abundància d'orquídies.
Gran diversitat d'aus i ocells
El parc alberga una important diversitat d'aus i ocells. Des de qualsevol punt de la costa és fàcil albirar al cormorán moñudo o la gavina de Audouin i, esporàdicament, es posen prop de les llacunes exemplars d'àguila pescadora.
A més del seu valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc va estar dedicada a l'agricultura i ramaderia, com testifiquen les barraques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven d'habitatge i sesteadero d'animals; les barraques de curucull, per guardar el bestiar; o les sínies, que servien per extreure l'aigua subterrània amb la qual regaven els cultius.
Dins del parc es poden fer diferents itineraris, tant a peu com amb bicicleta, i gaudir dels diversos ecosistemes.
La zona està composta per arenillas calcàries disposades de manera horitzontal; aquestes formaven part dels esculls en el miocè. El parc té una superfície de 785 hectàrees i el punt més elevat aconsegueix els 57 metres.
El seu paisatge és molt variopinto. En el litoral poden veure's barrancs oberts per ondulantes torrents que desemboquen en belles platges amb petits sistemes de dunes; també hi ha penya-segats; i zones humides amb vegetació de carrizales i joncs, com les de les cales de s'Amarador i ses Fonts de n'Alis. A l'interior, en canvi, destaquen els encinares amb abundància d'orquídies.
Gran diversitat d'aus i ocells
El parc alberga una important diversitat d'aus i ocells. Des de qualsevol punt de la costa és fàcil albirar al cormorán moñudo o la gavina de Audouin i, esporàdicament, es posen prop de les llacunes exemplars d'àguila pescadora.
A més del seu valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc va estar dedicada a l'agricultura i ramaderia, com testifiquen les barraques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven d'habitatge i sesteadero d'animals; les barraques de curucull, per guardar el bestiar; o les sínies, que servien per extreure l'aigua subterrània amb la qual regaven els cultius.
Dins del parc es poden fer diferents itineraris, tant a peu com amb bicicleta, i gaudir dels diversos ecosistemes.
Costa
Nord de Ciutadella.
Situada al nordoest de Ciutadella, entre les urbanitzacions de Cales Piques i Cala Morell, ocupa una superfície de 674 ha. És una franja litoral que no supera els 500 metres d’amplada des de la mar cap a terra endins.
El motiu principal de protegir aquesta regió rau en el fet que els penya-segats litorals són una zona important per a la nidificació d’aus marines i rapinyaires, tot i que hi ha també una vegetació litoral interessant.
Tota la regió és extraordinàriament plana, només tallada per petits barrancs. El sòl és extremadament pobre, a causa de l’exposició al vent i d’una pràctica agrícola que, a diferència d’altres indrets de Menorca, no solia deixar franges protectores amb ullastre. El paisatge resultant és aspre i rocós, amb molt poca vegetació. El litoral està constituït per un continu de grans penyals, que cauen a pic, sense cales que l’interceptin.
Les aus marines i rapinyaires constitueixen el principal valor natural de la zona: falcó, xòric, miloca, colom salvatge, mèrlera blava, corb, vinjola.
Situada al nordoest de Ciutadella, entre les urbanitzacions de Cales Piques i Cala Morell, ocupa una superfície de 674 ha. És una franja litoral que no supera els 500 metres d’amplada des de la mar cap a terra endins.
El motiu principal de protegir aquesta regió rau en el fet que els penya-segats litorals són una zona important per a la nidificació d’aus marines i rapinyaires, tot i que hi ha també una vegetació litoral interessant.
Tota la regió és extraordinàriament plana, només tallada per petits barrancs. El sòl és extremadament pobre, a causa de l’exposició al vent i d’una pràctica agrícola que, a diferència d’altres indrets de Menorca, no solia deixar franges protectores amb ullastre. El paisatge resultant és aspre i rocós, amb molt poca vegetació. El litoral està constituït per un continu de grans penyals, que cauen a pic, sense cales que l’interceptin.
Les aus marines i rapinyaires constitueixen el principal valor natural de la zona: falcó, xòric, miloca, colom salvatge, mèrlera blava, corb, vinjola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada