ESPAIS PROTEGITS DE LES ILLES BALEARS

ESPAIS PROTEGITS DE LES ILLES BALEARS.

MALLORCA:

Torrent de Pareis:

El Torrent de Pareis (Es Torrent de Pareis en mallorquí) és un torrent que travessa la Serra de Tramuntana de Mallorca.Descendeix fins al Mar Mediterrani des del lloc anomenat S'Entreforc,a la confluència del torrent Gorg Blau o sa Fosca i el torrent de Lluc (o Albarca) .
Alberga espècies endèmiques com el ferreret o ferreret (Alytes muletensis).És un lloc molt transitat per excursionistes que baixen el barranc partint d'Escorca i arribant fins al nucli turístic de Sa Calobra.
Juntament amb el Gorg Blau i el torrent de Lluc , va ser declarat Monument Natural en 2003.
El riu neix a Escorca, Mallorca i té una allargada de 3,3km.
Hi ha una especie endemica, que és el ferreret.

SA RUTA DE PER ANAR AL FINAL DEL TORRENT

-Descenso desde Escorca al lecho del Torrent-

-S'Entreforc-

-Cova des Romagueral-

-Font des Degotís-

-Sa Calobra-

Avenc de Fra Rafel:

Presentam la descripció i topografia d'una cavitat classica dels voltants de Lluc, que arnb les noves exploracions ha passat a tenir 145 m de fondaria i un dasenvolupament projectat de 1.300 m. Més destacable és la seva complicació morfologica i topografica, quasi inedita entre les formes endocarstiques de la Serra Trarnuntana. La presencia de formes propies de les zones vadosa i freatica indiquen una espectacular evolució seguint la davallada del nivell de base, solidaria de I'aprofundirnent del terreny. La seva posició penjada respecte a I'actual nivel1 de base, ens suggereix una probable genesi pre-pliocenica per a les galeries supe- rior, la part més antiga de I'avenc.

COVA DE CAN MILLO O DE COA NEGARINA:

L'Avenc de Ca sa Coanegrina o Cova de Can Millo és una cavitat natural de Santa Maria del camí situada a la vall de , Coaneguera, a la posessió de Can Millo, prop de Son Pou.

L'accés a l'avenc és a través d'un camí que parteix de darrere les cases de Can Millo. També s'hi pot anar per Son Pou. La cova es troba al costat esquerre de la Coma d'en Soler o Comellar de Ca sa Coanegrina, a la part superior de l'alzinar que cobreix aquesta àrea. L'entrada ha estat modificada per l'home engrandint el forat principal d'accés i col·locant-hi uns escalons de pedra i terra.
Si bé la cova és coneguda des de temps prehistòrics, el seu coneixement més exhaustiu ha estat fet al llarg del s. XX. L'eminent geòleg Bartomeu Darder Pericàs el 1932 escrigué: «En la isla de Mallorca se había indicado que la sima denominada Avenc de Cohua Negrina, en la finca de Son Pou, de Santa Maria, daba a un río subterráneo, y al descender a ella pudimos comprobar que se trataba simplemente de dos baches de unos dos metros cuadrados de superficie». Cal destacar les exploracions dutes a terme el 1917 i les de 1953.

MENORCA:

ILLA D'ADDAIA:

Les illes d'Addaia són un grup de dues petites illes i un illot que tanquen el Port d'Addaia pel nord-est. Pertanyen al muncipi d' Es Mercadal a Menorca.

A les illes d'Addaia hi ha una subespècie pròpia Podarcis lilfordi ayaddae de la sargantana gimnèsea a comuna i el cagaire (Phalacrocorax aristotelis).
ESTA FORMADA PER 5 ILLES I ILLOTS:

illa Gran d'Addaia: Amb una extensió de 7,02 hectàrees. A una distància de 145 m de Menorca, l'altitud màxima és de 20,8 m.

• illa Petita d'Addaia: Té una extensió de 3,97 hectàrees. A 515 metres de distància de Menorca i amb l'altitud màxima de 9,65 m.
• illot de ses Àligues : Extensió de 0,27 hectàrees. A 341 m de Menorca i amb una altitud màxima 17,5 m.
• Illot d'en Carbó: Té una extensió de 0,20 hectàrees, està a una distàncai de 160 m de Menorca i la seva altitud màxima és de 5m.
• Illot d'en Carbonet: Té una extensió de 0,16 hectàrees, està a una distància de 145 m de Menorca i la seva altitud màxima és de 5m.
  

ILLA D'EN COLOM:

L'Illa d'en Colom és un illot de 59 ha, separat uns 200 metres de la costa nord-est de Menorca. S'hi van trobar les restes d'una basílica paleocristiana. Antigament va ser emprada com a llatzaret, se'n va cultivar una part i també s'hi va intentar l'explotació de diverses mines.És propietat de la família Roca (natural de Maó) des de 1904, quan Don Antoni Roca Várez l'adquirí a subhasta; des de llavors, ha estat residència d'estiu dels seus descendents. En l'actualitat forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau

Eivissa i Formentera

Ses Salines d'Eivissa i Formentera:

El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera és un espai natural protegit proclamat per llei del Parlament Balear des de l'any 2001.El territori que abasta aquest parc natural és el d'unes 2.838 hectàrees de les antigues salines d'Eivissa, al poble de Sant Josep de sa Talaia, i de les salines de Formentera, més 13.000 hectàrees marines dels Freus que separen les dues illes.Inclou pràcticament una representació de tots els ecosistemes que es troben a l'illa d'Eivissa amb especial menció dels aiguamolls.Dins la fauna destaca l'ornitològica, en concret els flamencs hi viuen tot l'any.Anteriorment a la declaració com a Parc Natural comptava amb les següents figures jurídiques de protecció medioambiental:Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA).Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) de la Llei d'Espais Naturals del Govern Balear.Zona humida dins el Conveni de Ramsar.Reserva natural des de 1995.Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (a partir de 1999) de les praderies oceàniques de posidonia entre Eivissa i Formentera.Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.Durant més de trenta anys s'ha mantingut una polèmica (a nivell cívic i polític) entre els interessos turístics urbanitzadors de la zona i els de protecció medioambiental.

S'Espardell:

S'Espardell és una illa de les Pitiüses. Pertany al municipi de Formentera i està inclosa en el Parc natural de ses Salines. Està situada a 1,4 km a l'oest de s'Espalmador i a 8 km al nord de la punta Pedrera de Formentera. A 100 m al sud-est de l'illa es troba l'illot s'Espardelló. Els dos noms són diferents diminutius de la planta de l'espart (Stipa tenacissima).

Geològicament l'illa és calcària. El litoral de ponent està format per marès que arriba fins a 14 m d'altitud i és el resultat de la compactació de grans calcaris i fragments d'organismes marins. La resta de l'illa està recoberta d'una crosta calcària formada per la salinització per evaporació del substrat de marès. Aquesta constitució calcària ha provocat la formació de coves importants: la cova de s'Almànguena, la cova des Corbmarins i la cova de sa Sitja.Destaca la presència de la mateixa subespècie de sargantanes que a Formentera (Podarcis pityusensis sbsp. formenterae) i importants colònies d'aus marines com la gavina de bec roig (Larus audouinii), el corb marí (Phalacrocorax aristotelis) i el virot (Puffinus mauretanicus).Tradicionalment els formenterers els han utilitzat per a la pràctica de la pesca, per a virotar i per a cercar d'ous de gavina. A ponent es troben les restes d'una torre de defensa d'origen musulmà

ISMAEL AMHIH