Mirador de Colón

Construït en homenatge al descobridor Cristóbal Colón, el Monument a Colón és un llamativomirador de 60 metres d'altura que es troba situat al costat del port de Barcelona


Mirador de Colón


Vistas desde el Mirador de Colón

El mirador està compost per una enorme columna d'estil corinti sobre la qual s'eleva una estàtua de Colón. En la part inferior de la columna es troben diversos conjunts escultòrics relacionats amb el descobriment d'Amèrica i les figures de ferro de vuit lleons en els quals solen pujar-se els turistes.

La construcció del monument
En 1881 es va decidir retre homenatge a Cristóbal Colón per triar el port de Barcelona per desembarcar després del seu viatge per Amèrica. Després de set anys de construcció el monument va ser inaugurat en 1888amb motiu de la celebració de les cerimònies de l'Exposició Mundial que va tenir lloc a la ciutat. 

Ismail Bouhdaid

Los Barruecos

Los Barruecos

Aquest impressionant entorn natural està dominat per unes grans bitlles granítiques que s'assenten a la riba de les tolles. El museu Vostell Malpartida, l'edifici del qual era un antic safareig de llanes del segle XVIII, les tombes i restes d'assentaments romans, les restes del període Neolític i les restes megalítiques de la Hijadilla completen la màgia d'aquest lloc.

L'espai natural dels Barruecos es troba a pocs quilòmetres de la ciutat de Càceres, al costat de Malpartida de Càceres.
Va ser declarat Monument Natural en 1996 amb l'objectiu de protegir la geologia especial de la zona, així com la flora, fauna i les restes arqueològiques que es troben en Els Barruecos.
La zona forma part de la penillanura de Càceres, és un espai relativament pla sense amb prou feines elevacions, que es caracteritza per la proliferació de les grans bitlles granítiques. El nom ve precisament de berrueco, un berrueco és una gran roca de granit aïllada i un berrocal és una zona amb gran quantitat de berruecos (bitlles granítiques)
L'altre element fonamental dels Barruecos és l'aigua, les grans tolles alimentades per rierols que formen part de la conca del riu Salor, en el qual desemboquen uns quilòmetres més al sud.


Algunes d'aquestes tolles es generen de forma natural a partir de les pluges de tardor i primavera, però el volum d'aigua principal (tolla del Barrueco d'A baix) es correspon amb la represa de l'antic Safareig de Llanes, situada en la parteix oest dels Barruecos, que reté les aigües del Rierol del Tocón.
Més a l'oest d'aquesta tolla podem veure altres 3 petites represas sobre el Rierol del Lloc, que són visibles des del camí d'accés principal que ens porta des de Malpartida de Càceres al Museu Vostell Malpartida i també al costat del centre d'interpretació (tolla del Molinet). En la part oriental dels Barruecos trobem una altra gran tolla sobre el rierol del Tocón, coneguda com a tolla del Barrueco d'A dalt.

                                            Los Barruecos

Ismail Bouhdaid

L'ONA DE PEDRA "THE WEAVE ROK"

L'Ona de Pedra

Es coneix a aquest lloc com “L'Ona” (The Wave), però aquesta denominació no té res a veure amb l'aigua, sinó amb la forma que ofereix aquest paisatge de sorra i roques situada a la meitat del desert d'Arizona, prop de la frontera amb l'estat d'Utah a Estats Units. L'Ona de Pedra posseeix una particular bellesa que desperta gran entusiasme per a excursionistes, aventurers i també per als fotògrafs.




El seu sòl sorrenc i rocós, les seves elevacions ondades, amb centenars d'arrugues que solquen el terreny com si fos un llençol de seda, conformen un paisatge únic. La imatges parlen per si mateixes.




L'Ona de Pedra d'Arizona es va formar durant el Juràsic, al voltant de 190 milions d'anys enrere en el temps. Segons els experts, en el lloc llavors existia un conjunt de dunes, que van acabar per convertir-se en una roca compacta amb el pas del temps. L'erosió del vent i la pluja van fer la resta del treball, van solcar el terreny, donant-li les seves particulars formes sinuoses i ondades.


La ona de pedra

“The Wave”, com per motius obvis es va batejar a aquesta formació arenisca del Juràsic, té una edat aproximada d'uns 190 milions d'anys.


Segons els científics, la formació va ser en el seu moment un conjunt de dunes que va acabar per convertir-se en roca compacta amb el pas dels segles, calcificándose en les capes horitzontals i verticals que podem veure. Després, la pluja i el vent van acabar per conformar les sinuoses, colorides i ondulantes formes que la fan única al món.


                                                         Imatges

EXCURSIÓ FINCA PÚBLICA DE SON REAL

La finca de Son Real és una possessió que es troba situada en el terme municipal de Santa Margarida, en la costa nor-est de Mallorca, s'estén al llarg de 395 hectàrees i va ser adquiri da pel Govern de les Illes Balears l'any 2004. Són Real , situada gairebé a la meitat de l'arc de la badia de Alcudia, és una finca poblada sense discontinuïtat des de la prehistòria més remota fins als nostres dies. En ella es troben restes de presència humana de fa 4.500 anys, als quals se superposen uns altres d'època pretalayótica (4.000 anys), talayótica (fa 3.000 anys), romana (una mica més de 2.00 anys), islàmica, medieval i dels nostres dies. En parlar de Son Real estem parlant d'una de les referències més important quant a patrimoni arqueològic a Balears, prova d'això són els àmpliament coneguts cementiris prehistòrics o necròpolis situats en "S'Illot de's Porros" i en la "Punta donis Fenicis". A part de la seva riquesa arqueològica, Són Real està molt vinculat a la Mallorca rural i és possible trobar una finca rústica o "possessió" composta per edificacions de diferents èpoques que són testimoni d'un passat no tan llunyà en el qual l'activitat econòmica girava entornde la producció agrícola i ramadera  producció agrícola i ramadera

Finca Son Real

Opinió persona: A mi la excursió em va agradar molt perque ho varem passar molt be ja que varem aprendre molt i amés varem nedar. Primer ens varen explicar les dimension de la finca i perque s'emplea cada una. Finca Son Real Despres ens va xerrar de les tortugues i per el cami en varem veurer un parell.





Tortuga Mediterranea

Ens varem anar a les tombes teleyotiques de son real i allá ens explica que s'enterrave als morts amb els seus objectes personals com flexes,menjar etc.

Sementeri telellotic



Sementeri telellotic



Tomba del mort


Despres ens varem anar a nedar i varem nedar fins la illa dels porros.



Illa dels Porros




Peró jo vaig tenir una mala exeriencia vaig trepijar un eriçó de mar.



           Eriço de mar









A cameva em vaaig llevar les pues




Ismail Bouhdaid 3r F

Monuments Naturals i Arquitectonics

Monuments Naturals

Gran Cañon:

El Gran Canyó és una vistosa i escarpada gola excavada pel riu Colorado al nord d'Arizona, Estats Units. El Canyó és considerat com una de les meravelles naturals del món i està protegit en la seva major part dins del Parc Nacional del Gran Cany.del Gran Canyó. El canyó el fa formar el riu Colorado, la llera del qual va soscavar el terreny durant milions d'anys. Té uns 446 km de longitud, compta amb serralades d'entre 6 i 29 km d'amplària i arriba a profunditats de més de 1.600 m. Estrats de fins a 2.000 milions d'anys d'antiguitat han quedat exposats mentre el riu Colorado erosionave el sediment capa a capa alhora que l'altiplà del Colorado s'elevava.

Gran Barrera De Corall:

és el major escull de corall del món. L'escull està situat al mar del Coral, davant de la costa de Queensland al nord-est d'Austràlia. L'escull, que s'estén sobre uns 2600 quilòmetres de longitud, pot ser distingit des de l'espai.

Resulta difícil delimitar la seva extensió exacta, encara que es considera que comença prop del latitud 9è S, al sud de Papua Nova Guinea, i segueix cap al sud-est fins al latitud 24 ° S, la major part com una línia paral·lela a la costa del sud de Queensland. Tampoc es tracta d'una línia contínua d'escull sinó que està format per més de 2000 esculls individuals i gairebé 1000

Monument Arquitectònic

és el major escull de corall del món. L'escull està situat al mar del Coral, davant de la costa de Queensland al nord-est d'Austràlia. L'escull, que s'estén sobre uns 2600 quilòmetres de longitud, pot ser distingit des de l'espai.

Resulta difícil delimitar la seva extensió exacta, encara que es considera que comença prop del latitud 9è S, al sud de Papua Nova Guinea, i segueix cap al sud-est fins al latitud 24 ° S, la major part com una línia paral·lela a la costa del sud de Queensland. Tampoc es tracta d'una línia contínua d'escull sinó que està format per més de 2000 esculls individuals i gairebé 1000

monument natural i monuments arquitectònics

CATEDRAL DE SANTA SOFIA 

La Catedral de Santa Sofia a Kíev és un monument arquitectònic destacat de l'estat eslau oriental antic anomenat Principat de Kíev, l'antic nom de Ucraïna.


Avui en dia, és un dels monuments més coneguts de la ciutat i el primer patrimoni ucraïnès inscrit a la llista del parimoni mundial per la UNESCO





El nom de la catedral ve de la Catedral Hàgia Sofia del segle VI a Constantinoble (que significa Sagrada Saviesa) i està dedicada a la Sagrada Saviesa de Déu més espacífica amb el nom de Sofia.

Els primers fonaments es van establir a 1037, però la catedral va tardar dues dèquedes a acabar-se.

Després del saqueig de Kíev per Andrei Bougoliubskii el 1169, la catedral va caure en mal estat. Després de la Unió de Brest (1595-1996) la catedral de Santa Sofia va quedar en mans de l'esglesia Grecocatòlica Ucraïnesa fins que va ser reclamada pel bisbe metropolità ortodox ucraïnès Petró Mohyla a 1633.

IMATGES

 Vista interior

Vista exterior

Vista exterior nevat

GLACERA PERITO MORENO

 

La Glacera Perito Moreno està situada a Argentina, que s'estén sobre el braç sud del llac Argentino, amb un front de cinc quilòmetres de longitud i 150 metres d'alçada (dels quals 60 metres estan emergits).




Batejat amb aquest nom en honor de Francisco Moreno creador de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral d'aquest país durant el segle XIX.

És una de les glaceres més imponents del món, i ha estat considerada la vuitena meravella per les espectaculars vistes que ofereix. Situada en una zona envoltada de boscos i muntanyes, queda dintre del Parc Nacional Los Glaciares, creat el 1937 a la província de Santa Cruz, al sud de la República argentina. Aquest parc, de 724.000 ha, té en total 356 glaceres.

En el seu avanç, tanca les aigües del Brazo Rico del llac Argentino, i provoca que les aigües s'elevin fins a 30 metres sobre el del llac Argentino, fent pressió sobre els gels,es crea un túnel amb una volta de més de 50 metres pel qual les aigües del Brazo Rico descendeixen fins al llac Argentino.

video: aquest video ens mostra la caiguda de un bloc de gel.

video 2: aquest video ens mostra la caiguda de el pont que hi ha

IMATGES

 Glacera Perito Moreno amb vaixell

Pont de la Glacera Perito Moreno

Caiguda del pont

Vista aérea de la Glacera Perito Moreno

CALÇADA DEL GEGANTE

La Calçada del gegant és un conjunt d'unes 40.000 columnes basàltiques entrellaçades, resultat d'una erupció colcànica ocarreguda fa 60 milions d'anys.

Està situada a la costa nord-est d'Irlanda. El 1986, va ser declarada Patrimonni de la Humanitat per la UNESCO i el Departament de Medi Ambient d'Irlanda del Nord la va declarar Reserva Natural Nacional, el 1987.

El seu propietari, el Patrimoni Nacional, és qui la gestiona.

Les columnes de la calçada formen passeres que surten dels peus dels penya-segats, es dirigeixen mar endins i desapareixen sota l'aigua.

La majoria de les columnes són hexagonals, peró n'hi ha amb quatre, cinc, set i vuit costats. Les mes altes tenen una alçada de 12 metres i la lava solidificada que hi ha als penya-segats arriba a tenir un gruix de 28 metres.

IMATGES

Calçada del Gigante

Calçada del Gegant

Vista aerea de la Calçada del Gegant

Calçada de Gegant

CONCLUSIÓ

Amb aquest treball he aprés bastantes coses ja que no sabia que la Glacera Perito Moreno fella 5km d'amplitud i 150m d'altura peró 60m d'aquets estan emergits.

Tampoc no sabia que la Calçada del Gegant que la pedra mes alta fos de 12 metres.

M'ha agradat molt fer aquest treball.

Monuments naturals i monument arquitectonic

Monuments naturals

Jomon Sugi

ÍNDEX

1. Introducció
2. Ubicació
3. Descripció
4. Historia
5. Bibliografía

INTRODUCCIÓ




Sugi es l'abre nacional de Japó, comunment està plantad al voltant de temples.
Jomon Sugi es l'espècimen més gran de Cryptomeria conegut en Yakushima, Japó.

La Cryptomeria, es un gènere de conífera pertenyent a la familia de les taxodiáceas. Està format per una sola espècie, la criptomèria japonica o sugi. És endèmica de Japó, on és coneguda amb el nom japonés de Sugi. A Occident s'ha incrementat l'ús del terme "sugi" per referir-se a aquest arbre, ja que sembla més adequat que l'emprat antigament en anglès, "cedre japonès", ja que el "sugi" no és un autèntic cedre.

UBICACIÓ

Aquest arbre està situat únicament a yakushima, una de les illes de Japó.

Està al parc nacional de Kirishima-Yaku, al sud de Japó, situada  a uns 60 quilòmetres del

Kyushu, i a meitat de camí entre les illes principals del país i l'arxipèlag de Ryukyu,

on es troba Okinawa. En aquest territori conviuen 20.000 persones, 20.000 cérvols i 20.000 micos (no es broma).

 

 

DESCRIPCIÓ

Jomon Sugi és un cedre amb una alçada de 25,3 metres, una circumferència en el seu tronc de 5,22 metres i una edat estimada entre uns 2.300 i 7.200 anys.
Les seves mesures el converteixen en la conífera més gran de Japó i en un dels seus arbres icònics.
Llueix ple de nus, retorçat i entrecano; des de la seva bulbós tronc surten nassos, barbetes, plecs i arrugues, com la cara desencaixada d'un gnom de geriàtric.
El 90% de la superficie de Yakushima està ocupat per muntanyes que culminen en el Miyanoura-dake, de 1.935m. També és el territorio de Japó que ostenta el rècord de pluviositat anual, amb una mitjana entre 4.000 i 10.000 mil·límetres.

HISTORIA

Yakushima és famosa al Japó, principalment, pels yaku-sugi, els cedres andèmics de l'illa,una varietat de criptomèria japónica, els espècimens més longeus arriben milers d'anys. Es el cas del Jomon Sugi. Un cerdre descobert el 1966, que el varen declarar patrimoni de la humanitat per l'Unesco. 

Jomon Sugi, es venerat com un dèu vivent, és per això que cada any milers de persones acudeixen al parc de Yakushima i realitzen una caminada de quatre hores desde la carretera més propera, per la ruta d'Arakawa, fins arribar davant seu.  

BIBLIOGRAFIA

www.wikipedia.com
www.balonesdemadera.com

 

Tornillo del torcal

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ
2. UBICACIÓ
3. DESCRIPCIÓ
4. ORIGEN
5. HISTORIA
6. BIBLIOGRAFIA

INTRODUCCIÓ


El Monument Natural Tornillo del Torcal és l'exemple d'una de les formacions característiques del paisatge kàrstic, originada per la dissolució i desagregació diferencial dels estrats calcaris combinada amb els procesos erosius.
És una forma molt típica dins d'un paratge que es considera com el millor exemple de tot Europa per a l'estudi dels processos i
formes.




UBICACIÓ


El cargol del Torcal està situat en els termes municipals d'Antequera i Villanueva de la Concepció, a la província de Màlaga de la carretera A-45 a Andalusia (Espanya) i se'l coneix per les formes que els diversos agents erosius han anat modelant en les seves roques calcàries, constituint un destacat exemple de paisatge càrstic

DESCRIPCIÓ


Aquest Monument natural abasta una circunferencia d'uns 25 metres al voltant d'aquesta peculiar formació. Aquesta formació té origen càrstic, procés complex en el qual l'aquest l'aigua i les diferències de solubilitat dels minerals juguen un gran paper, entre molts altres processos relacionats. Al voltant d'aquest monument es troben alzines i roures. La fauna aquesta principalment representada per rapinyaires com voltors, xoriguers i falcons.

El Torcal està constituït per roques calcàries de tres tipus: oolítiques, brechoides i clásticas. Totes elles van tenir el seu origen en el fons marí durant el període Juràssic, fa entre 250 i 150 milions d'anys. Els sediments acumulats al fons del mar s'agregaven mitjançant l'acció cementadora de les sals i precipitats de la dissolució marina. Després aquests sediments van ser aixecats a més de 1.000 metres sobre el nivell del mar per forces tectòniques. Més tard, una sèrie de fractures van generar esquerdes (diàclasis) i sistemes de falles que es entrecortan en angle recte, l'erosió i enfonsament d'aquestes esquerdes s'ha produït el que anomenem avui dia carrerons o "corredors". A partir d'aquest moment el conjunt queda sotmès a un procés d'erosió característic, el modelatge càrstic.

ORIGEN

Els seus orígens es remonten a l'Era Secundària o Mesozoica, més concretament al període Juràssic. En aquell temps la zona constituïa un allargat passadís marítim que comunicava, des del golf de Cadis fins a Alacant, els primitius oceà Atlàntic i mar Mediterrani. Durant l'Orogènia Alpina, en l'Era Terciària o Cenozoica, es va produir l'aixecament dels sediments calcaris dipositats al fons d'aquest braç oceànic, donant lloc a serres, els cims van adoptar, amb freqüència, forma de «xampinyó». El Torcal forma part de l'arc calcari de les Serres Subbètiques.






HISTORIA


L'any 1929 es reconeix a l'àrea com el primer Espai Natural Protegit Andalús d'interès Nacional1, el 1978 se li declara Parc de la reserva natural2, el 1989 Paratge Natural3. En 2014 es declara Zona Especial de Conservación4. La serra gaudeix de la declaració de Zona Especial per a la Protecció de les Aus, emesa per la Conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori de la Junta d'Andalusia. En 2013, el Torcal d'Antequera va ser triat com a segon finalista del Millor Racó 2013 de Guia Repsol.

Va ser declarat Paratge Natural el 1989 a causa de la importància d'altres valors naturals com la flora i la fauna. Tot i que el sòl no sigui el més propici per al desenvolupament de vida, destaquen diverses formes vegetals típiques del lloc. Un clar exemple són els "arbres de pedra", arbres que creixen entre les esquerdes de les roques, o espècies endèmiques com una gran varietat d'orquídies. Tanbé el protagonisme que tenen els ocells al Torcal ha fet que fos declarat ZEPA (zona d'especial importància per a les aus).

BIBLIOGRAFIA

www.wikipedia.com
www.juntadeandalucia.com
www.visitacostadelsol.com




Monuments arquitectonics

Puma Punku

ÍNDEX

 

 

 

 

1. INTRODUCCIÓ
2. UBICACIÓ
3. ORIGEN
4. HISTORIA
5. CURIOCITATS
6. BIBLIOGRAFIA

 

 

 

 

 

 

 

INTRODUCCIÓ

 

Puma Punku és un jaciment arqueològic format per un gran complex de temples i monuments, el seu nom significa, "La Porta del Puma". El complex costa del Pumapunku, una cort a l'occident sense murs, una esplanada central, un monticle de terrasses de pedres megalítiques, i un tall emmurallat a l'occident.

 

 

 

 

 

 

UBICACIÓ



Puma Punku està localitzat a Tiwanaku (Bolívia), prop de la riba sud-est del llac Titicaca, a l'altiplà andí, a una altitud de 3.800 metres. Es troba en el Departament de la Pau, capital de Bolívia, a pocs quilòmetres del conegut llac Titicaca. És un altiplà desèrtic situat a uns 3500 metres d'altitud.





































DESCRIPCIÓ



El Pumapunku és un monticle de terra  format per blocs d'andesita, roca d'origen volcànic com ho és el granit, alguns de 7 metres d'alçada i de pes superior a les 100 tones. Aquest monticle està format
en terrasses que es s'enfronten amb blocs megalítics. És 167,36 m d'ample al llarg del seu eix nord-sud i 116,7 m de llarg al llarg del seu eix aquest-oest. A les cantonades nord-est i sud-est de la Pumapunku té 20-metres d'ample que s'estenen projeccions 27,6 metres al nord i al sud del monticle rectangular.  La vora oriental del Pumapunku està ocupat per el que s'anomena "Plataforma lítica." La Plataforma lítica consisteix en una terrassa de pedra que és 6,75 per 38,72 metres de dimensió.
Aquesta terrassa està plena de múltiples blocs de pedres enormes; contenen el major bloc de pedra trobades, tant en Pumapunku com en el lloc de Tiwanaku. Aquesta làpida és 7,81 metres de llarg, 5,17 metres d'ample i 1,07 metres de gruix mitjana, aquesta llosa de pedra s'ha estimat que pesen 131 tones mètriques.

HISTORIA


Quan en 1549 l'espanyol Cieza de Lleó arriba a l'alt vall andí de Tiahuanaco, no lluny del llac Titicaca, va descobrir unes ruïnes extraordinàries.

Elles són, possiblement, les ruïnes més antigues i les més desconcertants sobre la faç de la Terra.
Les ruïnes de Pumapunku són una de les quatre estructures a l'antiga ciutat de Tiahuanaco. Les altres tres estructures són: La Piràmide d'Akapana, la Plataforma d'Kalasasaya, i el temple subterrani.

Fins i tot amb la tecnologia moderna i la informació, aquestes estructures desafien la lògica, i confonen aquells que busquen resoldre els misteris que es troben dins d'elles. Les ruïnes de Pumapunku es diu que són les més fascinants i més confuses de totes.
No es té informació de qui va fer tot això, o fins i tot la forma en què podria haver-ho fet. De Pumapunku es desconeixen moltes coses, ja que els arqueòlegs i científics no troben explicació alguna de com varen poder fer aquestes construccions.
 



CURIOSITATS

Aquestes "H" estan fetes amb uns angles de 90 graus i els tres blocs estàs fets a la mateixa grandària un que un altre, com si s'haguessin fet en sèrie, el que necessitaria una plantilla original i molts coneixements de geometria.
A part dels tallats i polits perfectes, en la seva part posterior tenen una entalladura en falca invertida parell puntes a cua d'oreneta.

La cola de milà és una junta de entrecierre molt fort que s'empra freqüentment per a la construcció de gavetes i altres conjunts, en mobles d'alta qualitat. Tot i que sovint queda amagada, quan es troba totalment exposada mostra un diseñ atractiu i decoratiu.

Hi ha multitud de blocs en els quals es troben perforacions tan precises i exactes que és completament impossible que s'haguessin fet amb simples malls de pedra o cisells de coure, per no dir que és ridícul pensar que es van fer amb aquestes rudimentàries eines. Són perforacions fetes al mil·límetre i perfectes, tan perfectes que fins i tot amb els trepants d'alta precisió que existeixen avui dia seria una tasca difícil i laboriosa.









BIBLIOGRAFIA

www.wikipedia.com
www.taringa.com
www.lamentiraestaahifuera.com
www.exociencias.wordpress.com

Andrea Frías Ramos

3r PMAR