dijous, 10 de març del 2016

ESPAIS PROTEGITS DE LES ILLES BALEARS

ESPAIS PROTEGITS ILLES BALEARS:
     
    EIVISSA : En cargoler, Togomago, Es vedrà
     
     
    En cargoler  
L'illa d'en Caragoler és un illot situat as Freus entre es Freu Petit i es Freu d'Enmig. També es coneix aquest illot amb el nom d'en Caragoler Gros ja que just a la vora ja al freu d'Enmig hi ha l'illot d'en Caragoler Petit.

mapa



Orografia




En Caragoler és una illa l'altura màxima de la qual arriba als 5 metres i té 70 metres de llargada. La seua vegetació és nul·la o escassa tal com la seua fauna.





Altres illots amb el mateix nom




Al litoral eivissenc tres són els illots amb aquest nom. Un és l'illot d'en Caragoler situat a es Freus. L'altre és l'illot d'en Caragoler situat al sud-est de la costa de s'Argamassa, a uns 400 metres de la costa. Està situat a la parròquia de sant Carles de Peralta, terme municipal de santa Eulària des Riu. Per últim, a la mateixa parròquia existeix un illot que en realitat és un escull i rep el mateix nom i està situat a la costa propera des Pou des Lleó just endret del racó Roig a 200 metres de la punta des Llaüts.






 


Tagomago




Tagomago és un illot situat a l'extrem nord-oriental de l'illa d'Eivissa, davant de la punta d'en Valls, al municipi de Santa Eulària des Riu. Una etimologia popular ha volgut que tagomago fos 'penyal de Magó' en referència a Magó Barca, general cartaginès germà d'Anníbal. Segons Joan Coromines probablement sigui un element lingüístic preromà.



vista aeria de togomago


Té 1.525 m de llargària i una alçada màxima de 113 m. La geografia hi és abrupta, amb un port a ponent i un far a l'extrem sud-est. Aquest far es va construir el 1913 i és un punt de referència per a les rutes navals des de la ciutat d'Eivissa cap a Palma i Barcelona. Es troba a 86,3 m sobre el nivell del mar i l'alçada de la torre és de 20,4 m després de l'ampliació que es va fer el 1975.


 platja de togomago




És una de les poques illes privades de la Mediterrània, pertanyent actualment a l'empresari Matthias Kühn, qui la comprà a un príncep alemany. Disposa d'una petita instal·lació turística que es lloga per uns 100.000 euros la setmana. Els seus clients són, habitualment, empresaris del nord d'Europa.





Es Vedrà



Es Vedrà és un illot que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Té una altitud de 382 m, i al seu costat es troba Es Vedranell, de 128 m. Els dos illots són una reserva natural inclosa al Parc natural de Cala d'Hort, Cap Llentrisca i Sa Talaia.

 Es vedrà




És Vedrà és un illot salvatge i agrest d'una altura de 382 m i 60 hectàrees que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Una de les millors vistes que es pot obtenir de l'Illot és a la punta de sa Pedrera, una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen cada any una gran part dels milers de turistes que visiten les Pitiüses.





Accés i conservació

 
L'accés a l'illot és exclusivament per mar, en embarcacions privades i amb un permís. El lloc va ser declarat Parc Natural en l'any 2002. Però, antigament es practicava la ramaderia de cabres que els pagesos de la zona soltaven per allí i després les caçaven. Pujar dalt de l'illot és tota una aventura: cal estar molt ben preparat físicament perquè és tot un desafiament. L'illot està perforat per nombroses grutes de difícil accés.







FORMENTERA: S'espardell


S'Espardell és una illa de les Pitiüses. Pertany al municipi de Formentera i està inclosa en el Parc natural de ses Salines. Està situada a 1,4 km a l'oest de s'Espalmador i a 8 km al nord de la punta Pedrera de Formentera. A 100 m al sud-est de l'illa es troba l'illot s'Espardelló. Els dos noms són diferents diminutius de la planta de l'espart (Stipa tenacissima).


 illa de s'espardell




La llargària, entre la punta de Tramuntana i la punta de Migjorn, és de 1.570 m i la superfície total és de 0,6 km². A la part central l'illa s'eixampla formant a llevant la punta de sa Galera. La costa és abrupta i només disposa d'un petit embarcador a ponent anomenat es Mollet. A la punta de Tramuntana hi ha el far de s'Espardell, de 53 m d'altitud i situat a les coordenades 38° 48.2′ N, 1° 28.6′ E. La superfície és relativament plana i l'altitud màxima és de 30 m al punt anomenat es Cocons de s'Espardell.



MALLORCA:


Parc Natural de Mondragó





El Parc natural de Mondragó es troba al sud-est de l'illa de Mallorca, al municipi de Santanyí. Amb una formació de penya-segats i vegetació de pi, garriga i cultiu tradicional és un dels parcs més visitats de l'illa.




Va ser declarat Parc Natural el 1992 i des del 1995 està considerada per la directiva europea com a Zona d'especial protecció per a les aus. Té una superfície total de 785 hectàrees de les que 95 són propietat pública i les 690 restants, privades, el punt més elevat fa una alçada de 57 metres.


 A més del valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc havia estat dedicada a l'agricultura i la ramaderia, com ho testimonien les barraques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven com a habitació i també per tenir-hi els animals recollits;les parets de pedra seca, les barraques de curucull, per guardar el ramat; o les sínies, que servien per extreure l'aigua subterrània per regar.



Parc Natural de la Península del Llevant:





El Parc Natural de la Península del Llevant es troba al Nord-est de Mallorca i pertany al municipi d'Artà. Va ser protegit pel Decret 127/2001 del Govern de les Illes Balears.[1] Té una superfície total de més de 1.500 hectàrees i inclou finques públiques, com ara les cases d'Albarca, la casa de s'Arenalet i la casa dels Oguers.




Vegetació



S'ha produït el desenvolupament d'una vegetació depenent del foc, després que aquesta zona va ser cremada molt d'anys per a la regeneració de pastures (vegetació de piro-filia). Les condicions climàtiques són favorables al desenvolupament dels alzinars i es troben a comellars i zones on l'acció del foc no ha arribat. La resta del parc mostra la següent vegetació dominada pel càrritx i el garballó.



Fauna

És d'especial importància les poblacions de tortuga mediterrània. Entre les aus, hi ha colònies de gavina corsa i corb marí, i també aus nidificants a les zones humides de Canyamel.

Entre els rapinyaires, hi ha una població important de falcó marí i d'esparver. En canvi, hi ha pocs exemplars d'àguila peixatera i de la moixeta voltonera.

tortuga mediterrània


gavina corsa


corb marí

Parc Natural de l'Albufera de Mallorca



El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals d'Alcúdia, Muro i Sa Pobla.

És la zona humida més important de les Illes Balears, i compta amb dues declaracions conservacionistes d'àmbit internacional: l'any 1987 va ser declarada Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i Prat d'importància internacional pel Conveni de Ramsar. Hi ha cinc aguaits per a l'observacióornitològica. S'han inventariat quasi tres-centes espècies d'ocells.


FORMENTERA: Casteví


L'illa de Casteví, pronunciat [kas.tə.ví] és un illot situat a uns 500 metres de l'extrem sud-oest de l'illa de s'Espalmador. És un illot pla amb escassa o nul·la vegetació i d'una alçada que es troba pràcticament a nivell de la mar. És un illot bo de reconèixer quan s'és a la travessia que separa Eivissa de Formentera perquè es troba prop del tall-serrat de sa Guardiola de s'Espalmador i té una balisa a la part més altra de l'illot

Geografia 

L'illot de Casteví dóna nom també a la seca que hi ha devora d'aquest: la seca de Casteví i també la punta sud-oest de s'Espalmador rep el nom de l'illot: la punta de Casteví. A l'interior d'aquesta punta hi ha el bosc de Casteví i les solanes de Casteví.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada