dijous, 10 de març del 2016

ESPAIS PROTEGITS DE LES ILLES BALEARS

ESPAIS PROTEGITS ILLES BALEARS:

EIVISSA : En cargoler, Togomago, Es vedrà

En cargoler

L'illa d'en Caragoler és un illot situat as Freus entre es Freu Petit i es Freu d'Enmig. També es coneix aquest illot amb el nom d'en Caragoler Gros ja que just a la vora ja al freu d'Enmig hi ha l'illot d'en Caragoler Petit.

mapa

Orografia

En Caragoler és una illa l'altura màxima de la qual arriba als 5 metres i té 70 metres de llargada. La seua vegetació és nul·la o escassa tal com la seua fauna.

Altres illots amb el mateix nom

Al litoral eivissenc tres són els illots amb aquest nom. Un és l'illot d'en Caragoler situat a es Freus. L'altre és l'illot d'en Caragoler situat al sud-est de la costa de s'Argamassa, a uns 400 metres de la costa. Està situat a la parròquia de sant Carles de Peralta, terme municipal de santa Eulària des Riu. Per últim, a la mateixa parròquia existeix un illot que en realitat és un escull i rep el mateix nom i està situat a la costa propera des Pou des Lleó just endret del racó Roig a 200 metres de la punta des Llaüts.

Tagomago

Tagomago és un illot situat a l'extrem nord-oriental de l'illa d'Eivissa, davant de la punta d'en Valls, al municipi de Santa Eulària des Riu. Una etimologia popular ha volgut que tagomago fos 'penyal de Magó' en referència a Magó Barca, general cartaginès germà d'Anníbal. Segons Joan Coromines probablement sigui un element lingüístic preromà.

vista aeria de togomago

Té 1.525 m de llargària i una alçada màxima de 113 m. La geografia hi és abrupta, amb un port a ponent i un far a l'extrem sud-est. Aquest far es va construir el 1913 i és un punt de referència per a les rutes navals des de la ciutat d'Eivissa cap a Palma i Barcelona. Es troba a 86,3 m sobre el nivell del mar i l'alçada de la torre és de 20,4 m després de l'ampliació que es va fer el 1975.

platja de togomago

És una de les poques illes privades de la Mediterrània, pertanyent actualment a l'empresari Matthias Kühn, qui la comprà a un príncep alemany. Disposa d'una petita instal·lació turística que es lloga per uns 100.000 euros la setmana. Els seus clients són, habitualment, empresaris del nord d'Europa.

Es Vedrà

Es Vedrà és un illot que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Té una altitud de 382 m, i al seu costat es troba Es Vedranell, de 128 m. Els dos illots són una reserva natural inclosa al Parc natural de Cala d'Hort, Cap Llentrisca i Sa Talaia.

Es vedrà

És Vedrà és un illot salvatge i agrest d'una altura de 382 m i 60 hectàrees que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Una de les millors vistes que es pot obtenir de l'Illot és a la punta de sa Pedrera, una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen cada any una gran part dels milers de turistes que visiten les Pitiüses.

Accés i conservació

L'accés a l'illot és exclusivament per mar, en embarcacions privades i amb un permís. El lloc va ser declarat Parc Natural en l'any 2002. Però, antigament es practicava la ramaderia de cabres que els pagesos de la zona soltaven per allí i després les caçaven. Pujar dalt de l'illot és tota una aventura: cal estar molt ben preparat físicament perquè és tot un desafiament. L'illot està perforat per nombroses grutes de difícil accés.

FORMENTERA: S'espardell

S'Espardell és una illa de les Pitiüses. Pertany al municipi de Formentera i està inclosa en el Parc natural de ses Salines. Està situada a 1,4 km a l'oest de s'Espalmador i a 8 km al nord de la punta Pedrera de Formentera. A 100 m al sud-est de l'illa es troba l'illot s'Espardelló. Els dos noms són diferents diminutius de la planta de l'espart (Stipa tenacissima).

illa de s'espardell

La llargària, entre la punta de Tramuntana i la punta de Migjorn, és de 1.570 m i la superfície total és de 0,6 km². A la part central l'illa s'eixampla formant a llevant la punta de sa Galera. La costa és abrupta i només disposa d'un petit embarcador a ponent anomenat es Mollet. A la punta de Tramuntana hi ha el far de s'Espardell, de 53 m d'altitud i situat a les coordenades 38° 48.2′ N, 1° 28.6′ E. La superfície és relativament plana i l'altitud màxima és de 30 m al punt anomenat es Cocons de s'Espardell.

MALLORCA:

Parc Natural de Mondragó

El Parc natural de Mondragó es troba al sud-est de l'illa de Mallorca, al municipi de Santanyí. Amb una formació de penya-segats i vegetació de pi, garriga i cultiu tradicional és un dels parcs més visitats de l'illa.

Va ser declarat Parc Natural el 1992 i des del 1995 està considerada per la directiva europea com a Zona d'especial protecció per a les aus. Té una superfície total de 785 hectàrees de les que 95 són propietat pública i les 690 restants, privades, el punt més elevat fa una alçada de 57 metres.

A més del valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc havia estat dedicada a l'agricultura i la ramaderia, com ho testimonien les barraques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven com a habitació i també per tenir-hi els animals recollits;les parets de pedra seca, les barraques de curucull, per guardar el ramat; o les sínies, que servien per extreure l'aigua subterrània per regar.

Parc Natural de la Península del Llevant:

El Parc Natural de la Península del Llevant es troba al Nord-est de Mallorca i pertany al municipi d'Artà. Va ser protegit pel Decret 127/2001 del Govern de les Illes Balears.[1] Té una superfície total de més de 1.500 hectàrees i inclou finques públiques, com ara les cases d'Albarca, la casa de s'Arenalet i la casa dels Oguers.

Vegetació

S'ha produït el desenvolupament d'una vegetació depenent del foc, després que aquesta zona va ser cremada molt d'anys per a la regeneració de pastures (vegetació de piro-filia). Les condicions climàtiques són favorables al desenvolupament dels alzinars i es troben a comellars i zones on l'acció del foc no ha arribat. La resta del parc mostra la següent vegetació dominada pel càrritx i el garballó.

Fauna

És d'especial importància les poblacions de tortuga mediterrània. Entre les aus, hi ha colònies de gavina corsa i corb marí, i també aus nidificants a les zones humides de Canyamel.

Entre els rapinyaires, hi ha una població important de falcó marí i d'esparver. En canvi, hi ha pocs exemplars d'àguila peixatera i de la moixeta voltonera.

tortuga mediterrània

gavina corsa

corb marí

Parc Natural de l'Albufera de Mallorca

El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals d'Alcúdia, Muro i Sa Pobla.

És la zona humida més important de les Illes Balears, i compta amb dues declaracions conservacionistes d'àmbit internacional: l'any 1987 va ser declarada Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i Prat d'importància internacional pel Conveni de Ramsar. Hi ha cinc aguaits per a l'observacióornitològica. S'han inventariat quasi tres-centes espècies d'ocells.

FORMENTERA: Casteví

L'illa de Casteví, pronunciat [kas.tə.ví] és un illot situat a uns 500 metres de l'extrem sud-oest de l'illa de s'Espalmador. És un illot pla amb escassa o nul·la vegetació i d'una alçada que es troba pràcticament a nivell de la mar. És un illot bo de reconèixer quan s'és a la travessia que separa Eivissa de Formentera perquè es troba prop del tall-serrat de sa Guardiola de s'Espalmador i té una balisa a la part més altra de l'illot

Geografia

L'illot de Casteví dóna nom també a la seca que hi ha devora d'aquest: la seca de Casteví i també la punta sud-oest de s'Espalmador rep el nom de l'illot: la punta de Casteví. A l'interior d'aquesta punta hi ha el bosc de Casteví i les solanes de Casteví.

Excurció Palma

L'altre dia ens varem anar d'excurció a Palma però va ploure i varem tenir que anar a veure la Seu de Palma varem aprendre moltes coses noves i ho varem passar molt bé ens varen contar unes cuantes rondalles.

La Catedral

La magnífica catedral de Palma de Mallorca està situada al centre de la ciutat, data del segle XIV i és coneguda com La Seu, així com l'edifici més emblemàtic de la capital mallorquina. No existeixen excuses per no anar. És impossible no veure aquest imponent edifici de pedra arenisca daurada: és una de les estructures gòtiques més altes d'Europa. Està encimbellada sobre el Parc de la Mar i ofereix una magnífica vista a aquelles persones que arriben per mar.
La catedral està en el lloc de la mesquita que es trobava enfront del Palau Real de l'Almudaina durant l'ocupació musulmana de Mallorca.
Història de la Catedral de Palma

La història de la Seu va començar, quan el rei Jaume I va viatjar a la illa: lluitant contra un mar agitat, la seva flota de vaixells i homes es van enfrontar a un gran perill, i el jove rei va jurar que si tenia èxit en la seva missió de lliurar a la illa dels moros, construiria una catedral enorme. Seria una evidència palpable de la seva missió amb èxit.
Un lloc espectacular a Palma

Si entra a la Catedral, podrà entendre per què molts la criden la ‘Catedral de la Llum’. En la Seu hi ha un total de 61 finestrals, dels quals la rosassa central és el més espectacular, ja que aprofita el sol del matí inundant l

'edifici amb rajos clars de llum. Els estrets pilars que sostenen el sostre són alguns dels pilars de suport de càrrega més fins del món i el fet que el lloc es mantingui en peus es deu a la ornamentada externa de contraforts – encara que el mur occidental de la catedral va sofrir greus danys durant un terratrèmol en 1851.
Gaudí i la Catedral de Palma

A principis del segle XX, La Seu va sofrir alguns canvis a les mans de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí. Una de les addicions més notables va ser la corona d'espines il·luminada que es cierne sobre l'altar. Encara que fos atribuïda a Gaudí, en realitat l'obra va ser conclosa per un dels seus alumnes, que a més era el seu company. Un canvi que es va dur a terme al segle XXI va ser la reforma de la Capella del Santíssim Sagrament per l'artista mallorquí Miquel Barceló, de Felanitx. El seu modern disseny no és del gust de tots però sens dubte provoca una reacció.

Rondalla

Una rondalla de la que esn varen contar es aquesta:

de petits el fills no volian anar al l'esgesia i els pares els deien que si venian a l'esglesia sentirian el cants el pares e posaven derrera i el cantaven i ells so creien

Es tracta d’un díptic de dues fulles dividit en 24 caselles on s’hi fiquen 24 relíquies de Crist, la Mare de Déu i alguns sants.

Tradicionalment, encara que no està documentat, es diu que aquesta peça era utilitzada com a altar portàtil durant les campanyes de Jaume I el 1229. Sembla que podria tractar-se d’una peça de l’època però amb afegits més propis de 1300.

En el segle XVI s’exposava a l’altar major.

Ismail Bouhdaid,Ismael Amhih.

Espais Protegits

Espais Protegits de Mallorca,Menorca,Formentera e Ibiza

Mallorca:

1.RESERVA NATURAL DE S'ALBUFERA:

Descripció general: a la Reserva Natural de s'Albufera trobem una alta biodiversitat que li confereix un elevat interès natural. La seva aigua prové del mar, dels torrents de la zona i dels afloraments de la zona. Fora de la Reserva natural s'ha establert una zona anomenada Perifèria de protecció, necessària per garantir la seva conservació.

Situació: està situada al nord de Mallorca, a la Badia de Pollença, dins dels termes municipals d'Alcúdia i Pollença.

QUÈ POTS FER?
Usos i activitats permeses:

A l'Àrea de protecció estricta:Passejar pels camins existents respectant la propietat privada.
Gaudir de la primera línia de platja sense trepitjar la vegetació dunar sempre que no sigui en companyia d'animals domèstics.
Observar i fotografiar la natura des dels camins i itineraris existents.
Realitzar activitats científiques, culturals i educatives sempre que siguin compatibles amb la conservació (es determina amb un informe que fa la Reserva).
El llaurat de les terres agrícoles que es mantenen amb aquesta activitad.

Usos i activitats prohibides:

A l'Àrea de protecció estricta:

L'explotació de qualsevol espècie silvestre, excepte de la canya americana, la boga o altres espècies que tradicionalment dins la comarca s'han utilitzat per a ús artesanal.
La introducció en els sistemes naturals d'espècies al·lòctones de fauna i flora.
La caça.
La llaurada per a noves activitats agrícoles.
L'agricultura intensiva sota plàstic.

L'abocament de runes o de qualsevol residu sòlid o líquid.

2.EL PARC NATURAL DE SA DRAGONERA:

Descripció general: del Parc natural INCLOU l'Illa de sa Dragonera, dos illots (és Pataleu i sa Mitjana) i 1 conjunto d'esculls més petits (és Calafats). És tracta d'1 dels illots balears amb major interès conservacionista pèls Seus Aspectes bioecològics i paisatgístics. El Parc és Gestionat conjuntament paper Consell de Mallorca i Govern de les Illes Balears.

Situació: és Troba Situat a l'oest de l'Illa de Mallorca a l'Terme municipal d'Andratx, a uns 800 metres de la costa.

QUÈ S'HI POT FER?
Usos i activitats permeses:

L'observació de la fauna i la flora.

Realitzar fotografies sense Sortir dels itineraris.

Usos i activitats Prohibides:

Totes aquelles que suposin 1 alteració important dels valors naturals.
Recollir QUALSEVOL tipo de material, viu o inert.
Alimentar les sargantanes i Altra fauna.
Pescar des de la costa.
Extreure, rompre i recol·lectar minerals o fòssils.
Entrada animals domèstics al Parc.
Destruir o deteriorar QUALSEVOL infraestructura pròpia del Parc.
QUALSEVOL activitat comercial a l'interior del Parc no relacionada amb su gestió.
Encendre foc i fumar.
Les activitats esportives distintes de l'excursionisme.
Unicament és Përmet el Desembarcament al moll, a cala Cucó i a cala des Llebeig, excepte en casos d'emergència marítima.
Fer renou.

Sortir dels camins.

3.EL MONUMENT NATURAL DE SES FONTS UFANAS:

Descripció general: els fonts Ufanes constitueixen el Fenomen Hidrològic més singular de l'Illa de Mallorca. És tracta d'1 font amb surgències intermitents que brollen de manera difusa, Molt potent i sobtada, després de dir l'acumulació d'pluja suficient en el massís del Puig Tomir i a els Seus Voltants.

Situació: és troben situades a nord de Mallorca, al Terme municipal de Campanet, a la finca de Gabellí Petit.

QUÈ S'HI POT FER?
Usos i activitats permeses:

La contemplació de l'su aflorament.
Les activitats de Manteniment, conservació i Regeneració del paisatge i dels recursos naturals que no comportin obres ni Moviments de terra o pedres.

Tots aquells que siguin l compatibles amb els finalitats amb protecció de l'espai natural, com ara els Tasques agrícoles de caràcter tradicional, el pasturatge o la recol·lecció.

Usos i activitats Prohibides:
La col·locació de senyals.
D'acampada.

El canvi de Classificació del Sòl.

MENORCA:
1.PARC NATURAL DE S'ALBUFERA DES GRAU:

L'ullastrar ocupa totes les zones interiors del Parc, excepte les fondalades més humides, les àrees inundades i la franja litoral. Aquesta formació densa i espessa està dominada per l'ullastre (Olea europaea var. Sylvestris) i l'acompanyen espècies com la mata (Pistacia lentiscus) i el fals aladern (Phillyrea media) i, en els pendents més seques i pedregoses, la lleteresa (Euphorbia dendroides).

Allà on la profunditat del sòl o l'orientació permeten una major humitat, hi ha petits rodals d'alzinars i, a les zones inundades, creix la vegetació higròfila.

A les platges trobem vegetació dunar ben desenvolupada i al litoral rocós, els localment coneguts com socarrells, conjunt de plantes espinoses en forma de coixí, que han adquirit aquesta morfologia per les esquitxades de la mar i per l'acció del vent. Aquests socarrells formen part de les comunitats vegetals amb major nombre d'endemismes de Menorca.

El Parc destaca per la diversitat d'aus. Trobem espècies aquàtiques com les anàtides, les fotges, els corb marí emplomallat, a més de rapinyaires com l'àguila pescadora, el milà o l'àguila calçada.

Entre els rèptils i els amfibis, destaca la sargantana de les Balears (Podarcis lilfordi), endèmica de Mallorca i Menorca i present exclusivament en els illots, on s'ha anat diversificant en subespècies. A més, hi ha altres espècies interessants com el gripau verd, la reineta, les tortugues de terra i d'aigua, la sargantana italiana o la serp de cogulla i la de escala.

Entre els mamífers destaquen els carnívors com la mostela o el mart, insectívors com l'eriçó clar o la musaranya, a més de rosegadors com la rata cellarda.

2.LA XARXA NATURA 2000:

Està formada per 3 zones naturals diferents: les LIC, ZEC i ZEPA:

Les LIC són Llocs d'Importància Comunitària que contenen hàbitats i espècies representatives de la zona en la qual es troba i que pel seu interès general han de protegir-se i recuperar-se. Les ZEC són Zones d'Especial de Conservació que compten amb una normativa específica i amb mesures de conservació que asseguren el manteniment dels hàbitats i espècies que inclouen. Normalment les LIC passen a ser ZEC al cap d'un temps si les autoritats pertinents el gestionen de forma correcta. Les ZEPA són zones d'especial protecció per a les Aus que per les seves característiques són favorables per a la conservació d'aus migratòries i sedentàries. Les ZEPA inclouen zones d'alimentació i reproducció d'aus.Algunes de les zones de Menorca dins de la Xarxa Natura 2000 són Cala Pilar i Els Alocs, El Pas donin Revull, la platja de Binimel·la, la reserva Marina del Nord de Menorca, l'albufera des Grau, i en general gairebé tota la costa nord i sud de Menorca. De fet, la Xarxa Natura 2000 ocupa el 35% de la superfície terrestre de l'illa.

FORMENTERA E IBIZA:
1.PARC NATURAL DE LES SALINES:

El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera representa un exemple de la riquesa de la biodiversitat mediterrània. La seva singularitat rau en constituir una àrea de descans i de nidificació per a les aus en les seves migracions. Com a espai natural d'especial interès engloba un conjunt d'hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre a escala internacional.
Flora i Fauna
El Parc acull una representació magnífica de la majoria d'espècies vegetals existents a les illes Pitiüses. La vegetació de Formentera es caracteritza pel predomini de pinedes i savinars costaners, així com vegetació que envolta els estanys, els sistemes dunars i els penya-segats on dominen les comunitats endèmiques de fonoll marí. Destaquen també l'abundant presència de comunitats típiques de dunes mòbils i semimòbils.
Al Parc Natural han estat censades unes 210 espècies d'aus. Destaquen les poblacions d'aus aquàtiques, com els flamencs, la camallonga comú, l'ànec blanc, el corriol camanegre i les d'aus marines, com la gavina corsa i la baldriga balear. En l'estany Pudent hi ha una de les majors concentracions de cabussoneres d'Europa.

Altres espècies animals destacables són la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), endèmica de les illes i que es presenta amb subespècies diferents als illots, característiques per comprendre tota la gamma de colors possible entre el marró i el blau. Les sargantanes de Formentera no temen la presència humana i poblen sense por els paisatges més àrids i durs per a la vida. A la fauna de l'illa també destaca la rata cellarda (Eliomys quercinus) i diverses espècies de caragols i escarabats endèmics.

Espais Protegits De Las Balears

Espais Protegits De Las Balears.

Mallorca:

El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca

El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals d'Alcúdia, Muro i Sa Pobla.És la zona humida més important de les Illes Balears, i compta amb dues declaracions conservacionistes d'àmbit internacional: l'any 1987 va ser declarada Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i Prat d'importància internacional pel Conveni de Ramsar. Hi ha cinc aguaits per a l'observació ornitològica. S'han inventariat quasi tres-centes espècies d'ocells.

El Parc Natural de la Península del Llevant

El Parc Natural de la Península del Llevant es troba al Nord-est de Mallorca i pertany al municipi d'Artà. Va ser protegit pel Decret 127/2001 del Govern de les Illes Balears.[1] Té una superfície total de més de 1.500 hectàrees i inclou finques públiques, com ara les cases d'Albarca, la casa de s'Arenalet i la casa dels Oguers.

Parc Natural de Mondragó

El Parc natural de Mondragó es troba al sud est de l'illa de Mallorca, al municipi de Santanyí. Amb una formació de penya-segats i vegetació de pi, garriga i cultiu tradicional és un dels parcs més visitats de l'illa.

Va ser declarat Parc Natural el 1992 i des del 1995 està considerada per la directiva europea com a Zona d'especial protecció per a les aus. Té una superfície total de 785 hectàrees de les que 95 són propietat pública i les 690 restants, privades, el punt més elevat fa una alçada de 57 metres.

A més del valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc havia estat dedicada a l'agricultura i la ramaderia, com ho testimonien les barraques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven com a habitació i també per tenir-hi els animals recollits;les parets de pedra seca, les barraques de curucull, per guardar el ramat; o les sínies, que servien per extreure l'aigua subterrània per regar.

Menorca:

Illa d'en Colom

És propietat de la família Roca des de 1904, quan Don Antoni Roca Várez l'adquirí[2] a subhasta; des de llavors, ha estat residència d'estiu dels seus descendents. En l'actualitat forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

Eivissa:

Es Vedrà

Es Vedrà és un illot que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Té una altitud de 382 m, i al seu costat es troba Es Vedranell, de 128 m. Els dos illots són una reserva natural inclosa al Parc natural de Cala d'Hort, Cap Llentrisca i Sa Talaia.

Formentera:

L'illa des Porcs

L'illa des Porcs és una illa situada a es Freusentre el freu Gros i el freu des Faro, al nord d'Espalmador.L'illa pertany al municipi de Formentera, essent la punta d'en Pou la punta més
septentrional formenterera.

Julià Vilanova Cladera

ESPAIS PROTEGITS

TORRENT DE PAREIS

Aquest espai natural protegit se situa al terme municipal d'Escorca, a la Serra de Tramuntana, i inclou els torrents del Gorg Blau i de Lluc. Aquest conjunt constitueix una de les meravelles de la naturalesa de Mallorca, tal vegada la més espectacular.

FAUNA

En alguns punts del torrent, especialment inaccessibles, sobreviu una petita població de ferrerets, un amfibi exclusiu de Mallorca i en perill d'extinció que està protegit per la llei. També s'hi troben uns petits invertebrats endèmics, com ara el caragol de serp o l'escarabat de sang.

Entre les aus hi destaca per la seva abundància el colom salvatge, la pàssera i el cabot roquer. Pel que fa als mamífers, destaquen la salvatgina, el ratolí de rostoll, la cabra orada i diverses espècies de ratapinyades.

Cabra orada Voltor negre

FLORA I VEGETACIÓ

En el torrent s'hi troben més de 300 espècies, de les quals un 10% són endemismes baleàrics. Les espècies vegetals més característiques de la zona són el garrofer bord,fonollosa borda,arbre de visc,motxa. cambessedesii,cireretes de pastor,ortiga i Viola jaubertiana.També hi podem trobar gairebé totes les espècies de falgueres conegudes a l'illa.

Primavera blanca

GEOGRAFIA I GEOLOGIA

El Torrent de Pareis sorgeix de la confluència dels torrents del Gorg Blau i de Lluc en una zona coneguda com S'Entreforc. El torrent, amb una disposició SE-NW, forma un canó càrstic amb parets de fins a 200 metres d'alçada. La llera davalla suaument al llarg de 3.300 metres, amb un pendent mitjà de 5,14% fins a desembocar a Sa Calobra.

El Torrent del Gorg Blau neix als Tossals Verds i el traçat de la seva llera va ser modificat a causa de la construcció de l'embassament del Gorg Blau l'any 1972. Té una conca de 14 quilòmetres quadrats i un desnivell de 627 metres. En el tram final presenta una accentuada engorjada on l'altura de les parets i l'estretor del fons impedeixen que hi arribi la llum. Això, juntament amb la humitat elevada, fa que sigui un ecosistema extraordinari i únic conegut amb el descriptiu nom de Sa Fosca.

El Torrent de Lluc neix a la vall del mateix nom i discorre pel Clot d'Albarca. Té una conca de 28 quilòmetres quadrats i un desnivell de 500 metres.

L'estructura actual del Monument Natural és el resultat de l'acció abrasiva de l'aigua torrencial sobre la roca calcària i els processos de dissolució càrstica, els quals han actuat a favor d'una gran fractura d'origen tectònic i han donat lloc a un modelat càrstic peculiar amb la formació de camps de lapiaz , dolines, congosts, coves i avencs.

Parc Natural de Mondragó

El Parc Natural de Mondragó se situa en una de les zones de major riquesa ornitològica de Mallorca. Presenta una gran varietat de paisatges, com a sinuosos torrents que desemboquen en belles platges i encinares on abunden les orquídies.

Aquest àrea Natural d'Especial Interès es troba al Sud-est de Mallorca, en el municipi de Santanyí. En 1992 va ser declarada Parc Natural i des de 1995 està considerada per la directiva europea com a 'Zona d'Especial Protecció per a les Aus' Zepa; no en va, s'han catalogat més de setanta espècies al parc, la majoria migratòries i pròpies de les zones humides.

La zona està composta per arenillas calcàries disposades de manera horitzontal; aquestes formaven part dels esculls en el miocè. El parc té una superfície de 785 hectàrees i el punt més elevat aconsegueix els 57 metres.

El seu paisatge és molt variopinto. En el litoral poden veure's barrancs oberts per ondulantes torrents que desemboquen en belles platges amb petits sistemes de dunes; també hi ha penya-segats; i zones humides amb vegetació de carrizales i joncs, com les de les cales de s'Amarador i ses Fonts de n'Alis. A l'interior, en canvi, destaquen els encinares amb abundància d'orquídies.

Gran diversitat d'aus i ocells

El parc alberga una important diversitat d'aus i ocells. Des de qualsevol punt de la costa és fàcil albirar al cormorán moñudo o la gavina de Audouin i, esporàdicament, es posen prop de les llacunes exemplars d'àguila pescadora.

A més del seu valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc va estar dedicada a l'agricultura i ramaderia, com testifiquen les barraques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven d'habitatge i sesteadero d'animals; les barraques de curucull, per guardar el bestiar; o les sínies, que servien per extreure l'aigua subterrània amb la qual regaven els cultius.

Dins del parc es poden fer diferents itineraris, tant a peu com amb bicicleta, i gaudir dels diversos ecosistemes.

Costa Nord de Ciutadella.

Situada al nordoest de Ciutadella, entre les urbanitzacions de Cales Piques i Cala Morell, ocupa una superfície de 674 ha. És una franja litoral que no supera els 500 metres d’amplada des de la mar cap a terra endins.

El motiu principal de protegir aquesta regió rau en el fet que els penya-segats litorals són una zona important per a la nidificació d’aus marines i rapinyaires, tot i que hi ha també una vegetació litoral interessant.

Tota la regió és extraordinàriament plana, només tallada per petits barrancs. El sòl és extremadament pobre, a causa de l’exposició al vent i d’una pràctica agrícola que, a diferència d’altres indrets de Menorca, no solia deixar franges protectores amb ullastre. El paisatge resultant és aspre i rocós, amb molt poca vegetació. El litoral està constituït per un continu de grans penyals, que cauen a pic, sense cales que l’interceptin.

Les aus marines i rapinyaires constitueixen el principal valor natural de la zona: falcó, xòric, miloca, colom salvatge, mèrlera blava, corb, vinjola.

diumenge, 6 de març del 2016

ESPAIS PROTEGITS DE LES ILLES BALEARS

ESPAIS PROTEGITS DE LES ILLES BALEARS.

MALLORCA:

Torrent de Pareis:

El Torrent de Pareis (Es Torrent de Pareis en mallorquí) és un torrent que travessa la Serra de Tramuntana de Mallorca.Descendeix fins al Mar Mediterrani des del lloc anomenat S'Entreforc,a la confluència del torrent Gorg Blau o sa Fosca i el torrent de Lluc (o Albarca) .
Alberga espècies endèmiques com el ferreret o ferreret (Alytes muletensis).És un lloc molt transitat per excursionistes que baixen el barranc partint d'Escorca i arribant fins al nucli turístic de Sa Calobra.
Juntament amb el Gorg Blau i el torrent de Lluc , va ser declarat Monument Natural en 2003.
El riu neix a Escorca, Mallorca i té una allargada de 3,3km.
Hi ha una especie endemica, que és el ferreret.

SA RUTA DE PER ANAR AL FINAL DEL TORRENT

-Descenso desde Escorca al lecho del Torrent-

-S'Entreforc-

-Cova des Romagueral-

-Font des Degotís-

-Sa Calobra-

Avenc de Fra Rafel:

Presentam la descripció i topografia d'una cavitat classica dels voltants de Lluc, que arnb les noves exploracions ha passat a tenir 145 m de fondaria i un dasenvolupament projectat de 1.300 m. Més destacable és la seva complicació morfologica i topografica, quasi inedita entre les formes endocarstiques de la Serra Trarnuntana. La presencia de formes propies de les zones vadosa i freatica indiquen una espectacular evolució seguint la davallada del nivell de base, solidaria de I'aprofundirnent del terreny. La seva posició penjada respecte a I'actual nivel1 de base, ens suggereix una probable genesi pre-pliocenica per a les galeries supe- rior, la part més antiga de I'avenc.

COVA DE CAN MILLO O DE COA NEGARINA:

L'Avenc de Ca sa Coanegrina o Cova de Can Millo és una cavitat natural de Santa Maria del camí situada a la vall de , Coaneguera, a la posessió de Can Millo, prop de Son Pou.

L'accés a l'avenc és a través d'un camí que parteix de darrere les cases de Can Millo. També s'hi pot anar per Son Pou. La cova es troba al costat esquerre de la Coma d'en Soler o Comellar de Ca sa Coanegrina, a la part superior de l'alzinar que cobreix aquesta àrea. L'entrada ha estat modificada per l'home engrandint el forat principal d'accés i col·locant-hi uns escalons de pedra i terra.
Si bé la cova és coneguda des de temps prehistòrics, el seu coneixement més exhaustiu ha estat fet al llarg del s. XX. L'eminent geòleg Bartomeu Darder Pericàs el 1932 escrigué: «En la isla de Mallorca se había indicado que la sima denominada Avenc de Cohua Negrina, en la finca de Son Pou, de Santa Maria, daba a un río subterráneo, y al descender a ella pudimos comprobar que se trataba simplemente de dos baches de unos dos metros cuadrados de superficie». Cal destacar les exploracions dutes a terme el 1917 i les de 1953.

MENORCA:

ILLA D'ADDAIA:

Les illes d'Addaia són un grup de dues petites illes i un illot que tanquen el Port d'Addaia pel nord-est. Pertanyen al muncipi d' Es Mercadal a Menorca.

A les illes d'Addaia hi ha una subespècie pròpia Podarcis lilfordi ayaddae de la sargantana gimnèsea a comuna i el cagaire (Phalacrocorax aristotelis).
ESTA FORMADA PER 5 ILLES I ILLOTS:

illa Gran d'Addaia: Amb una extensió de 7,02 hectàrees. A una distància de 145 m de Menorca, l'altitud màxima és de 20,8 m.

illa Petita d'Addaia: Té una extensió de 3,97 hectàrees. A 515 metres de distància de Menorca i amb l'altitud màxima de 9,65 m.
illot de ses Àligues : Extensió de 0,27 hectàrees. A 341 m de Menorca i amb una altitud màxima 17,5 m.
Illot d'en Carbó: Té una extensió de 0,20 hectàrees, està a una distàncai de 160 m de Menorca i la seva altitud màxima és de 5m.
Illot d'en Carbonet: Té una extensió de 0,16 hectàrees, està a una distància de 145 m de Menorca i la seva altitud màxima és de 5m.

ILLA D'EN COLOM:

L'Illa d'en Colom és un illot de 59 ha, separat uns 200 metres de la costa nord-est de Menorca. S'hi van trobar les restes d'una basílica paleocristiana. Antigament va ser emprada com a llatzaret, se'n va cultivar una part i també s'hi va intentar l'explotació de diverses mines.És propietat de la família Roca (natural de Maó) des de 1904, quan Don Antoni Roca Várez l'adquirí a subhasta; des de llavors, ha estat residència d'estiu dels seus descendents. En l'actualitat forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau

Eivissa i Formentera

Ses Salines d'Eivissa i Formentera:

El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera és un espai natural protegit proclamat per llei del Parlament Balear des de l'any 2001.El territori que abasta aquest parc natural és el d'unes 2.838 hectàrees de les antigues salines d'Eivissa, al poble de Sant Josep de sa Talaia, i de les salines de Formentera, més 13.000 hectàrees marines dels Freus que separen les dues illes.Inclou pràcticament una representació de tots els ecosistemes que es troben a l'illa d'Eivissa amb especial menció dels aiguamolls.Dins la fauna destaca l'ornitològica, en concret els flamencs hi viuen tot l'any.Anteriorment a la declaració com a Parc Natural comptava amb les següents figures jurídiques de protecció medioambiental:Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA).Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) de la Llei d'Espais Naturals del Govern Balear.Zona humida dins el Conveni de Ramsar.Reserva natural des de 1995.Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (a partir de 1999) de les praderies oceàniques de posidonia entre Eivissa i Formentera.Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.Durant més de trenta anys s'ha mantingut una polèmica (a nivell cívic i polític) entre els interessos turístics urbanitzadors de la zona i els de protecció medioambiental.

S'Espardell:

S'Espardell és una illa de les Pitiüses. Pertany al municipi de Formentera i està inclosa en el Parc natural de ses Salines. Està situada a 1,4 km a l'oest de s'Espalmador i a 8 km al nord de la punta Pedrera de Formentera. A 100 m al sud-est de l'illa es troba l'illot s'Espardelló. Els dos noms són diferents diminutius de la planta de l'espart (Stipa tenacissima).

Geològicament l'illa és calcària. El litoral de ponent està format per marès que arriba fins a 14 m d'altitud i és el resultat de la compactació de grans calcaris i fragments d'organismes marins. La resta de l'illa està recoberta d'una crosta calcària formada per la salinització per evaporació del substrat de marès. Aquesta constitució calcària ha provocat la formació de coves importants: la cova de s'Almànguena, la cova des Corbmarins i la cova de sa Sitja.Destaca la presència de la mateixa subespècie de sargantanes que a Formentera (Podarcis pityusensis sbsp. formenterae) i importants colònies d'aus marines com la gavina de bec roig (Larus audouinii), el corb marí (Phalacrocorax aristotelis) i el virot (Puffinus mauretanicus).Tradicionalment els formenterers els han utilitzat per a la pràctica de la pesca, per a virotar i per a cercar d'ous de gavina. A ponent es troben les restes d'una torre de defensa d'origen musulmà

ISMAEL AMHIH

dijous, 3 de març del 2016

TREBALL DE
"ESPAIS PROTEGITS DE LES ILLES BALEARS"

Resultado de imagen de islas baleares mapa

...................................................................................................................
...................................................................................................................
...................................................................................................................
MALLORCA
Resultado de imagen de mallorca

1. PARQUE NACIONAL DEL ARCHIPIELAGO DE CABRERA
Castillo de Cabrera [Autor: J.C. Molina y J.L. Perea]

A poco más de una hora de navegación desde Mallorca, el Archipiélago de Cabrera constituye el mejor exponente de ecosistemas insulares no alterados del Mediterráneo español. Desde 1991, el Parque Nacional Marítimo Terrestre cobija toda la riqueza natural de este conjunto de islas e islotes calcáreos: importantes colonias de aves marinas, especies endémicas y uno de los fondos marinos mejor conservados de nuestro litoral.

En este Parque , predominan los arbustos leñosos de hoja coriácea y pequeña, formadores de la garriga, matorral perfectamente adaptado a los rigores del clima mediterráneo, existen varios endemismos: astrágalo de las Baleares (Astragalus balearicus), rubia (Rubia angustifolia ssp. cespitosa), tragamoscas (Dracunculus muscivorum ), hipericón balear (Hypericum balearicum), etc. Constituye un importante punto de escala en la ruta migratoria de más de 150 especies de aves, tanto en el paso primaveral como en el otoñal. Son vecinas de las islas desde la gaviota de Audouin (Larus audouini) hasta el halcon de Eleonora (Falco eleonorae). Los fondos marinos también representan una parte muy importante del Parque, con más de 200 especies de peces y numerosos invertebrados endémicos.

https://youtu.be/GduHH7He87I

https://youtu.be/FoNoybmu1SU

2. LA SERRA DE TRAMUNTANA DE MALLORCA. PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD.

Paraje natural de la Sierra de Tramontana. jpg

la Serra de Tramuntana es una alineación montañosa de unos 90 km de largo que se extiende en el norte de la isla de Mallorca. Se caracteriza por la diversidad de paisajes: espacios forestales formados por encinares, pinares, carrizos y otras especies, se alternan con los agrícolas como son los olivares. Además, hay que destacar la gran cantidad de especies endémicas de flora y fauna.
Amb SUPERFICIE de 63.084,00 hectáreas (1.123,00 hectáreas marinas y
61.961,00 hectáreasterrestres).

Está situado en el norte de Mallorca ocupando parte de los municipios de Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Lloseta, Mancor de la Vall, Palma, Pollença, Puigpunyent, Santa Maria, Selva, Sóller y Valldemossa.

En junio de 2011, el paisaje cultural de la sierra fue declarado Patrimoni de la humanitat por la Unesco.en la categoría de Paisaje Cultural.

casi cada año nieva y en este link podemos ver un video de como queda la serra de tramuntana nevada:
https://youtu.be/Vv_mvSTIStA

3. S'ALBUFERA DE MALLORCA

Parque natural de Albufera de Mallorca. jpg

Parque natural de Albufera de Mallorca. jpg

S'Albufera de Mallorca es la zona húmeda más extensa de las Islas Baleares. Se encuentra separada del mar por un cordón de dunas. Aunque hace unos 18 millones de años ya había formaciones de prado, la actual zona húmeda se formo hace menos de 100.000 años, pero con el paso del tiempo ha ido variando su morfología hasta el estado actual.
Amb una superficie de 1.646,48 hectáreas terrestres.
el Parque natural esta situado en el nordeste de Mallorca, en los términos municipales de Muro y sa Pobla.
.............................................................................................................................................................

IBIZA

Resultado de imagen de IBIZA

Ibiza cuenta con 2 parques naturales de especial interés por sus valores ecológicos y belleza natural. Son el Parque Natural de ses Salines y la reserva natural de Es Vedrà, Es Vedranell i de los islotes de poniente. El parque natural de Ses Salines comprende el área situada entre

el sur de Ibiza y el norte de Formentera y ocupa un territorio de 1.786,52 Hectáreas terrestres y 13.611,80 marinas. En este

parque podemos encontrar una gran variedad de ambientes con características ecológicas diferentes: los estanques de las salinas, las playas, los cordones lunares con sabinas centenarias, los acantilados y las costas rocosas, donde se encuentran como el halcón peregrino y el águila pescadora, y los islotes des Freus (s’Espalmador, s’Espardell, el islote des Penjats...). La reserva natural de es Vedrà, es Vedranell i de los islotes de poniente se encuentra en el sudoeste de la isla de Ibiza, en el término municipal de Sant Josep de sa Talaia. El territorio protegido comprende islotes, medio marino, acantilados, torrentes, playas y campos de cultivo, bosques e importantes macizos montañosos. Una característica relevante es que esta reserva incluye la elevación más importante de la isla de Ibiza (sa Talaia), con 485 mts de altura sobre el nivel del mar.

- See more at: http://www.ibiza.travel/es/parques.php#sthash.wA96fCuM.dpuf

1.Ibiza cuenta con 2 parques naturales de especial interés por sus valores ecológicos y belleza natural.

-Son el Parque Natural de ses Salines

-Es Vedrà,

-Es Vedranell

-Los islotes de poniente.

RESUMEN DE TODO:

El parque natural de Ses Salines comprende el área situada entre el sur de Ibiza y el norte de Formentera y ocupa un territorio de 1.786,52 Hectáreas terrestres y 13.611,80 marinas. En este parque podemos encontrar una gran variedad de ambientes con características ecológicas diferentes: los estanques de las salinas, las playas, los cordones lunares con sabinas centenarias, los acantilados y las costas rocosas, donde se encuentran como el halcón peregrino y el águila pescadora, y los islotes des Freus (s’Espalmador, s’Espardell, el islote des Penjats...). La reserva natural de es Vedrà, es Vedranell i de los islotes de poniente se encuentra en el sudoeste de la isla de Ibiza, en el término municipal de Sant Josep de sa Talaia. El territorio protegido comprende islotes, medio marino, acantilados, torrentes, playas y campos de cultivo, bosques e importantes macizos montañosos. Una característica relevante es que esta reserva incluye la elevación más importante de la isla de Ibiza (sa Talaia), con 485 mts de altura sobre el nivel del mar.

...................................................................................................................................

FORMENTERA

ILLETES

Ses Illetes se encuentra situado en el tramo de costa norte de Formentera, en la punta dels trucadors. Esta situada en el parque natural de ses salines y pertenece a la parroquia de san Ferran de ses roques.

El nombre proviene de la existencia de varios islotes y arrecifes situados frente a sus aguas.

Situada a 4 km de la savina, con servicios de autobuses, de trayectos marítimos y con una ruta para bicicletas, es una de las playas mas frecuentadas de Formentera.

Las playas están orientadas a poniente, excepto los tramos de n'Adolf, es Primer, es Segon y es Tercer, que están abiertas tanto a poniente como levante. Las playas son dunares, formando un talud de arena fina con una pendiente suave. La profundidad a 50 metros de la playa es de 1,5 m. El fondo está cubierto de praderas poseidonia, haciendo que el agua sea cristalina y un lugar indicado para practicar el submarinismo. Por su belleza y alto valor natural y paisajístico ha sido declarada patrimonio de la humanidad por la unesco
Además, está considerada la mejor playa de España, la segunda de europa y la quinta del mundo.

MENORCA
Resultado de imagen de MENORCA

-1.s'Albufera des Grau

El acebuchal ocupa todas las zonas interiores del Parque, excepto las hondonadas más húmedas, las áreas inundadas y la franja litoral. Esta formación densa y espesa esta dominada por el acebuche (Olea europaea var. sylvestris) y lo acompañan especies como el lentisco (Pistacia lentiscus) y el falso aladierno (Phillyrea media) y, en las pendientes más secas y pedregosas, la lechetrezna (Euphorbia dendroides).

Allí donde la profundidad del suelo o la orientación permiten una mayor humedad, hay pequeños rodales de encinares y, en las zonas inundadas, crece la vegetación higrófila.

https://youtu.be/W4lSVn7DyvA

2.LA VALL

https://youtu.be/gWVbWJzFqVo

THE END

JOSUE ALMANSA

3-3-2016

La Vall (Menorca), incluida en la red Natura 2000 de espacios protegidos de la UE

La zona costera la Vall (Menorca) ha sido incluida en la red Natura 2000 de espacios protegidos de la Unión Europea para conservar la biodiversidad, junto con la montaña submarina El Cachuco (Asturias), según ha informado este lunes la Comisión. La incorporación de El Cachuco tiene como objetivo principalmente proteger los arrecifes de corales, que albergan una "diversidad excepcional" de vida marina, incluyendo varias esponjas gigantes que sólo se han descubierto recientemente. ...

Leer mas: http://www.europapress.es/illes-balears/noticia-vall-menorca-incluida-red-natura-2000-espacios-protegidos-ue-20110110144446.html

(c) 2015 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de este contenido sin su previo y expreso consentimiento.

biza cuenta con 2 parques naturales de especial interés por sus valores ecológicos y belleza natural. Son el Parque Natural de ses Salines y la reserva natural de Es Vedrà, Es Vedranell i de los islotes de poniente. El parque natural de Ses Salines comprende el área situada entre

el sur de Ibiza y el norte de Formentera y ocupa un territorio de 1.786,52 Hectáreas terrestres y 13.611,80 marinas. En este