El Cafe :

HISTORIA:

El cafè és la beguda més demanada internacionalment, amb exportacions i plantacions

 d’aquesta espècie a països on el cafè no és propi d’allà on es fa. Darrera d’aquesta producció es troba molta feina i desavantatges del comerç decafè.

Les tribus nòmades d’Abissínia

 i Aràbia, on el cafè creix en estat silvestre, el menjaven ja

 abans del segle X. Havien descobert les propietats estimulants del cafè.

 El fruit madur de la planta del cafè es picava, es barrejava amb greixos animals i es pastava en

 forma de boles, que duien sempre amb ells i mastegaven de tant en tant en el transcurs dels

 seus viatges. 

Més tard va començar a prendre's begut, encara que de manera diferent a com ho prenem

 avui. Les baies es barrejaven amb aigua freda i es deixaven reposar abans de beure'l. Els grans

 no van començar a moldre’ls fins a data més tardana, almenys fins a l'any 1000 d.c.

  Els àrabs se sentien tremendament orgullosos de la beguda descoberta i van guardar

 gelosament el secret. No obstant això, essent tants els pelegrins que visitaven la seva terra, era

 inevitable que abans o després es difongués el secret d'aquest beuratge.van descobrir com bullir l'aigua, no va començar a prendre's el cafè com beguda calenta. Alguns d'aquests pelegrins van dur llavors verdes fèrtils als seus països.

 Al segle XIII, el cafè ja formava part de la vida quotidiana del poble àrab. Va ser llavors quan

 van sorgir els cafès “qahveh khaneh” en les ciutats i pobles d'Aràbia etc...

ENFERMEDADES DEL CAFE:

ROYA:La principal enfermedad del café es la rayo, causada por el hongo (funge) Hemileia vastatirx o Urediniomycetes, que le da una coloración característica a las hojas e impide lafotosíntesis de la planta. En 1869, este parásito destruyó completamente, en un período de 10 años, las antes prósperas. Desde entonces, este parásito pasó a ser ubicuo. Prolifera sobre todo en las plantas de arábica. El café robusta parece ser bastante resistente.
BROCA:La broca o taladrador del grano de café ataca indiferentemente a las plantas de robusta y de arábica, y destruye los granos. La amenaza que representan estos insectos es considerable, si se tiene en cuenta que su resistencia a los insecticidas aumenta.

  TANT PER CENT DE CAFE QUE QUE PRODUEIX UN PAIS.

Puesto País % de producción mundial (año 2011)

1 Brasil 33,29%

2 Vietnam 15,31%

3 Indonesia 6,32%

4 Colombia 5,97%

5 Etiopía 4,98%

6 Perú 4,17%

7 India 4,08%

8 Honduras 3,45%

9 México 3,29%

10 Guatemala 2,87%

11 Uganda 2,46%

12 Nicaragua 1,61%

13 Costa Rica 1,38%

14 Costa de Marfil 1,22%

15 Papúa Nueva Guinea 1,08%

16 El Salvador 0,90%

17 Camerún 0,83%

18 Ecuador 0,82%

19 Venezuela 0,77%

20 Tailandia 0,53%

N'hi ha quatre grans zones productores: l'Amèrica Central i les Antilles, Sud-amèrica, Àfrica i el Sud-est asiàtic i Oceania.

 PLANTA DEL CAFE.

Costa Rica té un dels millors climes i sòls (d'origen volcànic) per a la producció de cafè d'excel·lent qualitat; la seua producció de cafè normalment arriba als dos milions i mig de sacs.

Cuba conrea només la varietat arabica i dóna un producte suau i amb poca acidesa; les collites poden arribar a mig milió de sacs.

República Dominicana. S'hi conreen les varietats de Coffea arabica, Bourbon, Mundo Novo i Typica; la producció pot arribar al milió de sacs.

Guatemala. Els seus cafès país són molt apreciats perquè tenen molt de cos, bona acidesa i matisos de xocolata

Haití. Els cafès d'aquest país són dolços i suaus, amb molt cos i poca acidesa; la principal zona cafetera és al nord del país i, pel que fa a la collita, pot superar el mig milió de sacs.

Hondures. Els cafetars d'aquest país van patir les devastacions causades per l'Huracà Mitch però, tot i així, compta amb una collita de més de dos milions de sacs.

Jamaica. Té una producció al voltant dels vint mil sacs de cafè arabica anyals. El Japó, amb el 85% de la producció, n'és el gran consumidor; el 15% restant va destinat a la resta de països consumidors.

Mèxic. Amb més de quatre milions de sacs, les regions cafeteres més importants són Chiapas -amb varietats com Tapachula-, Veracruz, Huatusco, Orizaba, Oaxaca i Tuxtlas.

Nicaragua. És molt coneguda la varietat Maragogype, mot amerindi que fa referència a la mida dels grans, ja que són realment enormes. La collita pot arribar a superar-ne els 700.000 sacs.

Panamà. El seu cafè és molt conegut pel color verd intens, per l'aroma molt agradable, pel poc cos tirant a lleuger suau, però de molt bona acidesa d'ús dolç; hi destaca la varietat Gourmet Volcán Barú. És un cafè molt apreciat pels països escandinaus.

Puerto Rico. El cafè hi fou introduït l'any 1736, encara que va ésser relegat a segon terme pel sucre i el blat de moro durant molts anys.

El Salvador. Produeix gairebé tres milions de sacs, quantitat que representa més del 90% de les seues exportacions. És un cafè de molt bona qualitat, destacant principalment el conegut per la marca El Pipil (cafè orgànic molt famós).

Sud-amèrica[modifica | modifica el codi]

Bolívia. Les principals plantacions, tot i que petites i no gaire accessibles, s'hi troben prop de la frontera amb el Perú on es conrea la varietat Coffea arabica. Produeix al voltant de dos-cents mil sacs de cafè.

Brasil. La producció de cafè és un dels pilars de l'economia brasilera, ja que, amb uns vint-i-cinc milions de sacs, és el país amb més conreu d'aquesta planta del món. Això suposa que més del 60% que se'n consumeix mundialment prové d'aquest país. La major part del cafè que s'hi produeix prové de les varietats arabica i robusta

Colòmbia (vegeu Eix cafeter). Hom diu que aquest país produeix el millor cafè del món, tant per la considerable producció -uns tretze milions de sacs- com per la qualitat.

Equador. El cafè s'hi conrea fins als 2.400 metres d'altitud i la collita pot superar els dos milions de sacs.

Paraguai. Produeix una quantitat petita de cafè de la varietat Coffea arabica: 250.000 sacs.

Perú. El cafè és el producte agrícola amb més producció d'aquest país: més d'un milió i mig de sacs de mitjana.

Veneçuela. Les zones cafeteres aprofiten la serralada dels Andes per produir grans de la Coffea arabica. La producció total supera el milió de sacs.

Àfrica

La major part dels països africans són conreadors i productors de Coffea robusta.

Angola. La darrera guerra civil d'aquest país va acabar amb el 95% de la seua producció de cafè i és per això que, a hores d'ara, és molt difícil aconseguir-ne.

Benín. L'exportació de cafè es va reduir a zero entre 2006 i 2007.

Burundi. El principal conreu d'aquest país és el cafè (va representar el 78,5% de les seues exportacions el 1997) i la major part dels cafetars se situen a la frontera amb Ruanda (a la regió de Buyendi) (el 90% pertanyent a la varietat Coffea arabica).

Camerun. Dels gairebé dos milions de sacs de producció, dues parts són de la varietat robusta i la resta arabica. El 85% de la producció es conrea de forma ecològica i es ven a través de cooperatives.

República Centreafricana. Ven la major part de la seua producció a França (antiga metròpoli colonial) i a Itàlia. És un país membre de l'OAMCAF (African and Malagasy Coffee Organization).

República del Congo. Se n'hi produeix uns vint mil sacs de la varietat robusta.

República Democràtica del Congo. La seua producció supera el milió de sacs, principalment de la varietat robusta (Marchand). També en produeix d'arabica (Maragogype), un 16%.

Costa d'Ivori. Aquest país en produeix tres milions i mig de sacs. El cafè és la principal font d'ingressos per a les famílies del sud-est del país i la producció es destina al mercat francès.

Guinea Equatorial. El seu cafè fou molt conegut a la major part dels Països Catalans quan aquest país era una colònia espanyola.

Etiòpia. El país on es va originar el conreu del cafè és la llar de prop de 12 milions de persones que s'hi dediquen i això li ha valgut esdevenir el cinqué productor mundial de la varietat Coffea arabica. La major part dels cafès etíops són dins de la varietat Djimmah (de la zona de Kaffa) i Illubador.[

Gabon. Després de la caiguda de preus del cafè a finals de la dècada de 1980, els petits agricultors del centre del Gabon no han tingut gaires incentius per continuar conreant-ne: temps enrere se'n produïen 30.000 sacs anyals i la temporada 2006-2007 només se'n van exportar 700 sacs.

Guinea. Abans superava els cents mil sacs de molt bona qualitat, però a causa de la seua actual situació política no se'n troba amb facilitat als mercats internacionals. La seua minsa producció s'exporta als mercats francès i italià.

Kenya. És un dels països més avançats, tecnològicament parlant, ja que se n'hi han creat noves varietats com la Riuru 11, menys costosa i més resistent però, això sí, de grans d'una qualitat inferior però amb tècniques de conreu, recollida i selecció molt avançades. Supera de llarg el milió de sacs.

Madagascar. No n'hi ha regulació en el sector, fet que va en detriment de la quantitat i la qualitat del producte. En té una producció, si fa no fa, del milió de sacs que exporta a Sud-àfrica, Líbia, els Estats Units, Luxemburg, França i Bèlgica.

Malawi. Se n'hi produeix més de cent mil sacs de Coffea arabica de molt bona qualitat en petites parcel·les de terreny que s'exporten a Suïssa, els Països Baixos, els Estats Units i el Japó.

Nigèria. Compta amb una producció que supera els vint-i-cinc mil sacs de Coffea robusta.

Ruanda. En produeix més de cinc-cents mil sacs (principalment de Coffea arabica), representa el 75% dels ingressos de les exportacions i la majoria dels productors són petits agricultors.

Sierra Leone. La producció és reduïda per la seua inestabilitat política; havia arribat, temps enrere, als cent mil sacs.

Tanzània. El cafè que més s'hi produeix és la varietat robusta, tot i que cada cop més té més importància la varietat arabica. La seua producció total s'apropa al milió de sacs i s'exporta a Alemanya, el Japó, Itàlia, Bèlgica i França.

Togo. És productor de cafès de la varietat robusta que són emprats per a fer cafès instantanis o barreges de cafès expressos.

Uganda. El 95% de la collita anyal de cafè és de la varietat robusta (aquesta varietat es va originar en aquest país), la qual cosa suposa una mitjana de dos milions i mig de sacs de bona qualitat que s'exporten a Europa (principalment al mercat alemany).

Zàmbia. Produeix al voltant dels quinze mil sacs de Coffea arabica. En general, produeix bons cafès per combinar-los i admeten un torrat elevat per a l'exprés.

Zimbabue. L'altitud d'aquest país li permet conrear cafè arabica de molt bona tassa, qualitat, acidesa i aroma.

Sud-est asiàtic i Oceania[modifica | modifica el codi]

Austràlia

És un país de producció cafetera recent i reduïda que elabora un cafè molt suau i intens en aroma per al seu mercat intern, tot i que n'exporta una petita quantitat al Japó. Les regions productores són els estats de Queensland i Nova Gal·les del Sud. Atès que els conreus són situats a una altitud no gaire elevada, el cafè resultant no és amarg i té un toc d'avellana i xocolata.[94]

Xina

És un país on no és gaire freqüent el consum de cafè. Tot i això, a la regió de Yunnan se'n produeix de la varietat arabica.[95][96]

Hawaii (Estats Units)

Fou Samuel Ruggles, un missioner, qui va introduir-hi l'arbust del cafè l'any 1899. Les favorables condicions climàtiques van afavorir que la producció augmentés de forma molt ràpida fins que la supressió dels aranzels del sucre va relegar el conreu del cafè a una posició secundària. La zona de Kona és la que produeix la major part de la collita de Coffea arabica i es comercialitza en barril de roure de 14 kg i sota el nom Hawaii Kona Konakai Kealakekua.

Índia

Produeix més de dos milions i mig de sacs de cafè, essent-ne la major part Coffea robusta. Els cafetars se situen als estats del sud: Karnataka, Kerala i Tamil Nadu.

Indonèsia

N'és un gran productor, principalment de robusta. Moltes collites superen els sis milions i mig de sacs. Pel que fa a les denominacions, n'hi ha l'Old Government, l'Old Brown i l'Old Java (la millor). Desglossant per illes, Sumatra és la que n'hi produeix la major part dins de la gamma de cafès amb matisos de xocolata i amb molt de cos.[102] Pel que fa a Java.,[103] aquesta va ésser una de les primeres illes del país on s'introduí el cafè. La Java arabica és la més coneguda. Sulawesi produeix cafè arabica elaborat amb el sistema de beneficiado sec.[104] També s'hi conrea arabica a Bali,[105] Timor[106] i Flores. [107][108]

Papua Nova Guinea

S'hi conrea la varietat arabica per damunt dels 1.300 metres d'altitud i la producció se situa al voltant d'un milió de sacs que s'exporten als mercats d'Alemanya, Austràlia, el Japó, els Estats Units i la Gran Bretanya. Els cafès d'aquest país es coneixen com Arona, Okapa, Valley, Gumanch, Tremearne i Sigri.[109][110]

Filipines

Els seus cafès són coneguts per la seua força i la poca acidesa. En produeix al voltant dels 750.000 sacs que són exportats al Japó, Singapur, Alemanya, els Països Baixos, Malàisia, els Emirats Àrabs Units, el Pakistan, Oman i els Estats Units.

Sri Lanka'

Antigament produïa una collita d'uns setanta mil sacs de Coffea arabica força apreciada però una plaga agrícola va destruir els cafetars totalment, la qual cosa suposà substituir-los per plantacions de te.

Tailàndia

En produeix més de vuit-cents mil sacs de la varietat robusta. També s'hi conrea arabica al nord del país però en quantitats insignificants.

Vietnam

Aquest país es disputa el segon lloc en producció mundial de cafè juntament amb Colòmbia, tot i que n'és el primer productor pel que fa a la Coffea robusta. Les àrees cafeteres són Dac Lac, Dong Nai i Lam Dong a les terres centrals altes. Després de la guerra contra els Estats Units i de la desaparició de la Unió Soviètica, començà una gran escalada de producció de cafè que arribà al voltant dels dotze milions de sacs exportats l'any 2000.

La planta

La planta del café es un arbusto de gran belleza que en nuestras latitudes se suele plantar como planta ornamental tanto en exterior como sobre todo en interior.

Se trata de una planta originaria de Egipto, cuyo nombre procede de la palabra árabe quahwah.

El café es la especie vegetal más antigua que el hombre ha cultivado extensivamente (en grandes cantidades) desde el origen de los tiempos. Ya se cultivaba a finales del primer milienio en Egipto y en todas las regiones tropicales y sub-tropicales de África.

Actualmente se cultiva en Centroamérica y Sudamérica. Brasil es el mayor productor del mundo, seguido de Colombia, Costa Rica, México y Jamaica.

También se cultiva, aunque en menor proporción en Kenia, India y Vietnam.

La planta del café es un arbusto que mide entre 3 y 7 metros aunque puede alcanzar los 10 en estado silvestre. De todas maneras, en los cultivos, la planta se acostumbra a podar entre los 2 y 3 metros para poder facilitar el acceso a los frutos a los recolectores.

Se trata de un arbusto de hoja perenne y de fruto auto-fértil (cada planta se puede polinizar a sí misma), el cual no aparece hasta que la planta tiene 3 o 4 años de vida.

Como hemos dicho al principio, en regiones no tropicales como la nuestra, la planta del café se usa mucho como planta de interior. Hay que situarla en habitaciones con mucha luz procurando que no sufra cambios bruscos de temperatura. En las zonas más cálidas de Europa, no es estraño verla en el exterior.