ESPAIS PROTEGITS DE MALLORCA

MALLORCA

Avenc de Son Pou

S'Avenc de Son Pou és una cavitat natural situada a la possessió de Son Pou,a la vall de Coanegra (Santa María del Camí), a l'illa de Mallorca. Tant Miquel Costa i Llobera, com Joan Rosselló de Son Forteza, Josep María Lompart, Miquel Dolç i Dolç i molts d'altres escriptors li han dedicat poemes i escrits.

Es troba situada dins la possessió de Son Pou en el terme municipal de Santa María del Camí. La cova és a un coster situat a uns 150 metres sobre el nivell del torrent del Freu, prop del Comellar des Bous i de la possessió des Rafal, ja a Alaró.

Es va formar a partir d'una esquerda produïda per un moviment de distensió a la muntanya, sobre el qual es produïren mecanismes de dissolució calcària, amb un esbucament posterior de la volta que originà el forat zenital. En entrar dins la cova hom es troba a la sala gran, coneguda com "sa cambra gran", de seixanta metres d'alçària per setanta-cinc de llargària. A dalt s'hi destria el forat zenital de 10 metres de diàmetre. A la dreta ens quedarà el degotís (estalactita) més gros, "sa palmera". A la dreta, pujant per una costa de pedres on hi ha una escala, s'hi troben les dues galeries superiors, lamés llarga d'uns trenta metres. A l'esquerra, baixant entre les roques i la pols de la colomassa, arribam a la sala inferior, "sa cambra fosca", on hi accedim per un estret i baix passadís.

Parc Natural de Mondragó

El Parc natural de Mondragó es troba al sud-est de l'illa de Mallorca, al municipi de Santanyí. Amb una formació de penya-segats i vegetació de pi, garriga i cultiu tradicional és un dels parcs més visitats de l'illa.

Va ser declarat Parc Natural el 1992 i des del 1995 està considerada per la directiva europea com a Zona d'especial protecció per a les aus. Té una superfície total de 785 hectàrees de les que 95 són propietat pública i les 690 restants, privades, el punt més elevat fa una alçada de 57 metres.

A més del valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc havia estat dedicada a l'agricultura i la ramaderia, com ho testimonien les barranques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven com a habitació i també per tenir-hi els animals recollits; les parets de pedra seca les barraques de curucull, per guardar el ramat; o les sínies, que servien per extreure l'aigua subterrània per regar.

Torrent de Pareis

El Torrent de Pareis és un torrent que travessa la Serra de Tramuntana de Mallorca. Descendeix fins al Mar Mediterrani des del lloc anomenat S'Entreforc, a la confluència del torrent Gorg Blau o sa Fosca i el torrent de Lluc (o Albarca).

Alberga espècies endèmiques com el ferreret (Alytes muletensis). És un lloc molt transitat per excursionistes que baixen el barranc partint d'Escorca i arribant fins al nucli turístic de Sa Calobra.

Juntament amb el Gorg Blau i el torrent de Lluc, va ser declarat Monument Natural el 2003.

El Torrent de Pareis és un canó de tres quilòmetres de longitud, en la qual l'acció de l'aigua torrencial sobre la roca calcària i els processos de dissolució càrstica han originat una gran fractura tectònica, formant una vall abrupte de traçat bastant recte i amb parets verticals de 200 metres d'altitud. S'inicia a s'Entreforc, punt en què conflueixen el Torrent de Lluc o Albarca i el torrent del Gorg Blau. Formen una conca de 46,5 km2, dels quals 4,5 km 2 li corresponen pròpiament al Torrent de Pareis.

MENORCA

Illes d'Addaia

Les illes d'Addaia són un grup de dues petites illes i un illot que tanquen el Port d'Addaia pel nord-est. Pertanyen al muncipi d'Es Mercadal a Menorca.

A les illes d'Addaia hi ha una subespècie pròpia Podarcis lilfordi ayaddae de la sargantanagimnèsia. També hi ha la gavina comua i el cagaire (Phalacrocorax aristotelis).

·          illa Gran d'Addaia: Amb una extensió de 7,02 hectàrees. A una distància de 145 m de Menorca, l'altitud màxima és de 20,8 m.

·         illa Petita d'Addaia: Té una extensió de 3,97 hectàrees. A 515 metres de distància de Menorca i amb l'altitud màxima de 9,65 m.

·         illot de ses Àligues : Extensió de 0,27 hectàrees. A 341 m de Menorca i amb una altitud màxima 17,5 m.

·         Illot d'en Carbó: Té una extensió de 0,20 hectàrees, està a una distàncai de 160 m de Menorca i la seva altitud màxima és de 5m.

·         Illot d'en Carbonet: Té una extensió de 0,16 hectàrees, està a una distància de 145 m de Menorca i la seva altitud màxima és de 5m.



Illa d'en Colom

L'Illa d'en Colom és un illot de 59 ha, separat uns 200 metres de la costa nord-est de Menorca. S'hi van trobar les restes d'una basílica paleocristiana. Antigament va ser emprada com a llatzaret se'n va cultivar una part i també s'hi va intentar l'explotació de diverses mies.

És propietat de la família Roca (natural de Maó) des de 1904, quan Don Antoni Roca Vàrez l'adquirí a subhasta; des de llavors, ha estat residència d'estiu dels seus descendents. En l'actualitat forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

La vegetació està formada per la comunitat de coixinets espinosos (Launaeenion cervicornis). Entre les plantes més interessants destaca l'arbust endèmic Daphne rodriguezii, descobert pel naturalista Joan Joaquim Rodríguez Femenias.

El tamarell (Tamarix africana) és una altra planta bastant característica de l'illa. Es tracta d'una espècie d'arbust d'origen africà situat a la platja dels Tamarells, a la qual dóna nom.

L'illa consta de dues platges paradisíaques: Els Tamarells i s'Arenal d'en Moro estan situades a la costa oest de l'illa, mirant cap a la costa de Menorca, situació que les resguarda del vent de tramuntana i per la qual cosa es converteixen freqüentment en refugi d'embarcacions. Són d'arena relativament fina per ser platges de la costa nord de Menorca i les seves aigües són blaves i cristal·lines.

EIVISSA

Illa des Penjats

Localització de l'illa des Penjats en es Freus entre Eivissa i Formentera.

L'illa des Penjats, o dels Penjats, és l'illomés meridional d'Eivissa, situat en es Freus que el separen de Formentera. Té una extensió d'1,45 km² i pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia.

És l'illot més gran des Freus, l'estret entre Eivissa i Formentera. Al nord té l'illa d'en Caragoler que forma es Freu Petit, i al sud l'illa des Porcs i l'illa de s'Espalmador amb els que forma es Freu Gros, el principal pas d'embarcacions assenyalat pel far des Penjats i pel far d'en Pou, a la illeta des Porcs.

FORMENTERA

S'Espalmador

S'Espalmador és una illa situada al nord de Formentera i al sud d'Eivissa, que depèn del municipi de Formentera i de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, i està inclosa al Parc Natural de Ses Salines. El nom de l'illa prové del verb «espalmar», que es refereix a les tasques de neteja i manteniment de les embarcacions que es feien a les cales protegides de l'illa.

Amb quasi 2 km² de superfície, 2.925 m de llargària i 800 m d'amplada, és l'illa més gran de les illes deshabitades de les Pitiües. Està envoltada d'altres illes menors: des Porcs, sa Torreta, Castelvi i s'Alga.

L'illa té una forma allargada de nord a sud. La punta des Pas, o de ses Savines, n'és l'extrem meridional i més oriental separat de la punta des Borronar de la península des Trucadors per un braç d'aigua de 50 m d'ample i 2 m de profunditat.