dissabte, 27 de febrer del 2016

Espais protegits de les Illes Balears


MALLORCA



Parc natural Sa Dragonera


La Dragonera és una illa de lárxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran. Està situada l'oest de Mallorca, davant de la torre de l'Arrabassada i de la cala en Basset. administrativament pertany al municipi d'Andratx i actualmente és Parc Natural.

Té una superficie de 288 hectàrees, amb una longitud máxima de 3.700 metres i una amplària máxima de 780 metres. El seu relleu és accident, amb una costa escarpada. La cala Lledó li serveix de port.

HISTORIA

Antigament va estar habitada des de l'època talaiotica. Es troben restes de cultura talaiòtica en cala Lledó.

El 7 de juliol de 1977, el grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament aquesta illa verge per evitar-ne la urbanització.

El cosell de Mallorca va comprar l'illa el 1987. El 26 de gener de 1995 el Govern de les Illes Balears va declarar l'illa com a Parc Natural a través del decrer 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa esta deshabilitada.   








CAP FERRUTX


El Cap de Ferrutx és un cap de l'illa de Mallorca que es trova al municipi d'Artà. El topònim fa referencia al cim que es troba pels voltants.

Esta situat en el bec de Ferrutx, és una muntanya de 519m d'altura de la serres de Llevant de l'illa de Mallorca.







MENORCA


BASSA DE MORELLA


Basa de Morella és una de les llacunes millor conservades de les Balears i probablement del Mediterrani español. És de carácter semipermanent, perquè s'arriba a eixugar els anys molt sec, malgrat que en condicions normals roman inundada tot l'any. Les seves aigües són dolces.






PRAT DE LA VALL



Aquest petit aiguamoll de poc més de 2 hectàrees, formada per la boca de l'estany de torrent de la vall està situat en un entorn privilegiat. S'stén per les es del Bot de la platja i està bén envoltada de canyís. Es habitual trovar fotges amb aigua i amb tortugues.

Molt a prop, cap a la part superior de la muntanya Mala, és un dels més especteculars i coneguts per els menorquins les basses temporals: bassa verda de la Vall. És una pscina d'unes poques desenes de metres, que es forma entres els pins i els burguerars, gràcies a l'apotació d'aigua que rep a la seva petita conca de recepció.








EIVISSA


ILLA DES PENJATS


L'illa des Penjats, o dels Penjats, és l'illo més meridional d'Evissa situat en es Freus que el separen de Formentera. Té una extenció d'1,45km i pertany al municipi de Sant Josep de Sa Talaia.


És un lloc d'anidament de la gavina corsa, així, per exemple, l'any 2002 hi van nidificar 261 parelles d'aquesta espècie.














FRMENTERA





S'EMPALMADOR

És una illa situada al nort de Formentera i al sud d'Eivissa,esta inclos al Parc natural de ses Salines. El nom de l'illa prové de verb espalmar, que es refereix a les tasques de neteja i manteniment de les embarcacions que es feien a les cales protegides de l'illa.

Amb quasi 2km de superficie, 2.925m de llargària i 800m d'amplada és l'illa més gran de les illes dehabitades de les Pitiüses. Està envoltada d'altres illes menors: des Porcs, sa Torreta, Casteví i s'Alga.

L'illa te una forma allargada de nord a sud. La punta des Pas, o de ses Savines, n'és l'extrem meridional i més oriental separat de la punta des Borronar de la península des Trucadors.







Andrea frias ramos
3r PEMAR















































dimecres, 24 de febrer del 2016

ESPAIS PROTEGITS DE MALLORCA




MALLORCA


Avenc de Son Pou


S'Avenc de Son Pou és una cavitat natural situada a la possessió de Son Pou,a la vall de Coanegra (Santa María del Camí), a l'illa de Mallorca. Tant Miquel Costa i Llobera, com Joan Rosselló de Son Forteza, Josep María Lompart, Miquel Dolç i Dolç i molts d'altres escriptors li han dedicat poemes i escrits.

Es troba situada dins la possessió de Son Pou en el terme municipal de Santa María del Camí. La cova és a un coster situat a uns 150 metres sobre el nivell del torrent del Freu, prop del Comellar des Bous i de la possessió des Rafal, ja a Alaró.

Es va formar a partir d'una esquerda produïda per un moviment de distensió a la muntanya, sobre el qual es produïren mecanismes de dissolució calcària, amb un esbucament posterior de la volta que originà el forat zenital. En entrar dins la cova hom es troba a la sala gran, coneguda com "sa cambra gran", de seixanta metres d'alçària per setanta-cinc de llargària. A dalt s'hi destria el forat zenital de 10 metres de diàmetre. A la dreta ens quedarà el degotís (estalactita) més gros, "sa palmera". A la dreta, pujant per una costa de pedres on hi ha una escala, s'hi troben les dues galeries superiors, lamés llarga d'uns trenta metres. A l'esquerra, baixant entre les roques i la pols de la colomassa, arribam a la sala inferior, "sa cambra fosca", on hi accedim per un estret i baix passadís.





Parc Natural de Mondragó


El Parc natural de Mondragó es troba al sud-est de l'illa de Mallorca, al municipi de Santanyí. Amb una formació de penya-segats i vegetació de pi, garriga i cultiu tradicional és un dels parcs més visitats de l'illa.

Va ser declarat Parc Natural el 1992 i des del 1995 està considerada per la directiva europea com a Zona d'especial protecció per a les aus. Té una superfície total de 785 hectàrees de les que 95 són propietat pública i les 690 restants, privades, el punt més elevat fa una alçada de 57 metres.

A més del valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc havia estat dedicada a l'agricultura i la ramaderia, com ho testimonien les barranques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven com a habitació i també per tenir-hi els animals recollits; les parets de pedra seca les barraques de curucull, per guardar el ramat; o les sínies, que servien per extreure l'aigua subterrània per regar.


Torrent de Pareis

El Torrent de Pareis és un torrent que travessa la Serra de Tramuntana de Mallorca. Descendeix fins al Mar Mediterrani des del lloc anomenat S'Entreforc, a la confluència del torrent Gorg Blau o sa Fosca i el torrent de Lluc (o Albarca).

Alberga espècies endèmiques com el ferreret (Alytes muletensis). És un lloc molt transitat per excursionistes que baixen el barranc partint d'Escorca i arribant fins al nucli turístic de Sa Calobra.
Juntament amb el Gorg Blau i el torrent de Lluc, va ser declarat Monument Natural el 2003.
El Torrent de Pareis és un canó de tres quilòmetres de longitud, en la qual l'acció de l'aigua torrencial sobre la roca calcària i els processos de dissolució càrstica han originat una gran fractura tectònica, formant una vall abrupte de traçat bastant recte i amb parets verticals de 200 metres d'altitud. S'inicia a s'Entreforc, punt en què conflueixen el Torrent de Lluc o Albarca i el torrent del Gorg Blau. Formen una conca de 46,5 km2, dels quals 4,5 km 2 li corresponen pròpiament al Torrent de Pareis.





MENORCA

Illes d'Addaia


Les illes d'Addaia són un grup de dues petites illes i un illot que tanquen el Port d'Addaia pel nord-est. Pertanyen al muncipi d'Es Mercadal a Menorca.
A les illes d'Addaia hi ha una subespècie pròpia Podarcis lilfordi ayaddae de la sargantanagimnèsia. També hi ha la gavina comua i el cagaire (Phalacrocorax aristotelis).

·          illa Gran d'Addaia: Amb una extensió de 7,02 hectàrees. A una distància de 145 m de Menorca, l'altitud màxima és de 20,8 m.
·         illa Petita d'Addaia: Té una extensió de 3,97 hectàrees. A 515 metres de distància de Menorca i amb l'altitud màxima de 9,65 m.
·         illot de ses Àligues : Extensió de 0,27 hectàrees. A 341 m de Menorca i amb una altitud màxima 17,5 m.
·         Illot d'en Carbó: Té una extensió de 0,20 hectàrees, està a una distàncai de 160 m de Menorca i la seva altitud màxima és de 5m.

·         Illot d'en Carbonet: Té una extensió de 0,16 hectàrees, està a una distància de 145 m de Menorca i la seva altitud màxima és de 5m.



Illa d'en Colom


L'Illa d'en Colom és un illot de 59 ha, separat uns 200 metres de la costa nord-est de Menorca. S'hi van trobar les restes d'una basílica paleocristiana. Antigament va ser emprada com a llatzaret se'n va cultivar una part i també s'hi va intentar l'explotació de diverses mies.
És propietat de la família Roca (natural de Maó) des de 1904, quan Don Antoni Roca Vàrez l'adquirí a subhasta; des de llavors, ha estat residència d'estiu dels seus descendents. En l'actualitat forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau.

La vegetació està formada per la comunitat de coixinets espinosos (Launaeenion cervicornis). Entre les plantes més interessants destaca l'arbust endèmic Daphne rodriguezii, descobert pel naturalista Joan Joaquim Rodríguez Femenias.
El tamarell (Tamarix africana) és una altra planta bastant característica de l'illa. Es tracta d'una espècie d'arbust d'origen africà situat a la platja dels Tamarells, a la qual dóna nom.

L'illa consta de dues platges paradisíaques: Els Tamarells i s'Arenal d'en Moro estan situades a la costa oest de l'illa, mirant cap a la costa de Menorca, situació que les resguarda del vent de tramuntana i per la qual cosa es converteixen freqüentment en refugi d'embarcacions. Són d'arena relativament fina per ser platges de la costa nord de Menorca i les seves aigües són blaves i cristal·lines.



EIVISSA


Illa des Penjats

Localització de l'illa des Penjats en es Freus entre Eivissa i Formentera.
L'illa des Penjats, o dels Penjats, és l'illomés meridional d'Eivissa, situat en es Freus que el separen de Formentera. Té una extensió d'1,45 km² i pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia.
És l'illot més gran des Freus, l'estret entre Eivissa i Formentera. Al nord té l'illa d'en Caragoler que forma es Freu Petit, i al sud l'illa des Porcs i l'illa de s'Espalmador amb els que forma es Freu Gros, el principal pas d'embarcacions assenyalat pel far des Penjats i pel far d'en Pou, a la illeta des Porcs.


FORMENTERA

S'Espalmador

S'Espalmador és una illa situada al nord de Formentera i al sud d'Eivissa, que depèn del municipi de Formentera i de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, i està inclosa al Parc Natural de Ses Salines. El nom de l'illa prové del verb «espalmar», que es refereix a les tasques de neteja i manteniment de les embarcacions que es feien a les cales protegides de l'illa.

Amb quasi 2 km² de superfície, 2.925 m de llargària i 800 m d'amplada, és l'illa més gran de les illes deshabitades de les Pitiües. Està envoltada d'altres illes menors: des Porcs, sa Torreta, Castelvi i s'Alga.

L'illa té una forma allargada de nord a sud. La punta des Pas, o de ses Savines, n'és l'extrem meridional i més oriental separat de la punta des Borronar de la península des Trucadors per un braç d'aigua de 50 m d'ample i 2 m de profunditat.








dimarts, 23 de febrer del 2016

Andrea tria:

Andrea tria: Mallorca: Na Gareta, parc natural sa dragonera, cap, ferrutx Menorca: bassa de morella, es prat  Eivissa: es dau Formentera: can marroig

ESPAIS PROTEGITS DE LES ILLES BALEARS


MALLORCA:

-Es Bufador de Son Berenguer:  és una cavitat natural situada a la possessió de Son Berenguer dins el terme municipal de Santa Maria del Camí.


La cova es troba al costat esquerre de Comellar de ca sa Coanegrina, a la part superior de l'alzinar que cobreix aquesta àrea. L'entrada ha estat modificada per l'home engrandint el forat principal d'accés i col·locant-hi uns escalons de pedra i terra.

De temps antic es tenia coneixement d'unes grans coves dins Son Berenguer. En el lloc on es trobava l'entrada hi havia un "bufador", on es podia constatar un potent corrent d'aire. 
El descobeiment no es va produir fins al 6 d'abril de 1953.

 Un grup d'espeleòlegs catalans, membres del Grup d'Exploracions Subterrànies (GES) li demanaren a l'amo de la possessió si coneixia qualque cavitat per explorar i l'amo els indicà "es Bufador". 
Un cop superat l'estret passatge d'accés arribaren a una gran sala farcida d'intactes i nombroses formacions calcàries, i es va agrandir el mateix estiu de 1953.



-Cova de Can Millo: l'avenc de ca sa coanegrina o cova de Can Millo és una cavitat natural de Santa Maria del Camí situada a la vall de Coanegra, a la possessió de Can Millo, prop de Son Pou.

L'accés a l'avenc és a través d'un camí que parteix de derrera les cases de Can Millo. 

També s'hi pot anar per Son Pou.


                                            https://youtu.be/qM7mZfiS0rk



-L'albufereta: l'albufereta és la tercera Zona humida en superfície de Mallorca, després de s'Albufera i del Salobrar de Campos.

Està situada a la Badia de Pollença, a 1km al Nord d'Alcúdia, i està compresa en els termes municipals d'Alcúdia i de Pollença.

La zona va ser declarada l'any 2001 com a reserva natural, mentre que des de 1991 gaudia de protecció urbanística com a Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

Vista aerea de l'albufereta 



MENORCA


-Illa d'en Colom: L'illa d'en Colom és un illot que està separat uns 200 metres de la costa nord-est de Menorca.

És propietat de la família Roca des de 1904, quan Don Antoni Roca Várez l'adquiri a una subhasta.Des de llevors, ha estat residència d'estiu dels seus descendents.
En l'actualitat forma part del Parc Natural de s'albufera des Grau.

La vegetació està formada per la comunitat de coixinets espinoso.
El Tamarell és una altra planta bastant carecterística de l'illa. ES tracta d'una espècie d'arbust d'origen africà situat a la platja de Tamarells, a la qual dóna nom.

Cada arbust pot arribar a adquirir una alçada de 6 metres i un diàmetre d'1' metres, i en general tenen més de 100 anys d'antiguitat. 

L'illa consta de dues platges: Els Tamarells i s'Arenal d'en Moro. Les dues platges estan situades a la costa oest de l'illa, mirant cap a la costa de Menorca, situació que la resguarda del vent de tramuntana i per la qual cosa es converteixen freqüentment en refigi d'embarcacions.

Les platges són relativament d'arena fina per ser platges de la costa nord de Menorca i les seves aigües són blaves i cristal·lines.





-Illa dels Porros: l'illa dels porros o les illes d'Addaia són un grup de dues petites illes i un illot que tanques el Port d'addaia pel nord-est. Pertany al municipi d'Es Mercadal a Menorca.
A les illes d'Addaia hi ha una subespècie pròpia de la Sargantana Gimnèsia. També hi ha la Gavina Comuna i el cagaire.




EIVISSA




-En Caragoler: l'illa d'en Caragoler és un illot situat en es Freu entre es Freu Petit i es Freu d'enmig.

En Caragoler és una illa que la seua alçada màxima arriba als 5 metres i te 70 metres de llargada.
La seva vegetació és nul·la o escassa tal com la seva fauna




FORMENTERA


-Castelví: Castelví és un illot situat a uns 500 metres de l'extrem sud-oest de l'illa de s'espalmador.

És un illot pla amb escasso o nul·la vegetació i d'una alçada que es troba pràcticament a nivell de la mar. És un illot bo de reconèixer quen s'és de travessia que separa Eivissa de Formentera.



Espais protegits de les Illes Balears

Espais protegits de les Illes Balears.

Mallorca.




CAP FERRUTX


El Cap de Ferrutx és un cap de l'illa de Mallorca que es trova al municipi d'Artà. El topònim fa referencia al cim que es troba pels voltants. 

Esta situat en el bec de Ferrutx, és una muntanya de 519m d'altura de la serres de Llevant de l'illa de Mallorca.


El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca

El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals d'Alcúdia, Muro i Sa Pobla.És la zona humida més important de les Illes Balears, i compta amb dues declaracions conservacionistes d'àmbit internacional: l'any 1987 va ser declarada Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i Prat d'importància internacional pel Conveni de Ramsar. Hi ha cinc aguaits per a l'observació ornitològica. S'han inventariat quasi tres-centes espècies d'ocells.

MENORCA.


LA XARXA NATURA 2000:


Està formada per 3 zones naturals diferents: les LIC, ZEC i ZEPA:

Les LIC són Llocs d'Importància Comunitària que contenen hàbitats i espècies representatives de la zona en la qual es troba i que pel seu interès general han de protegir-se i recuperar-se. Les ZEC són Zones d'Especial de Conservació que compten amb una normativa específica i amb mesures de conservació que asseguren el manteniment dels hàbitats i espècies que inclouen. Normalment les LIC passen a ser ZEC al cap d'un temps si les autoritats pertinents el gestionen de forma correcta. Les ZEPA són zones d'especial protecció per a les Aus que per les seves característiques són favorables per a la conservació d'aus migratòries i sedentàries. Les ZEPA inclouen zones d'alimentació i reproducció d'aus.Algunes de les zones de Menorca dins de la Xarxa Natura 2000 són Cala Pilar i Els Alocs, El Pas donin Revull, la platja de Binimel·la, la reserva Marina del Nord de Menorca, l'albufera des Grau, i en general gairebé tota la costa nord i sud de Menorca. De fet, la Xarxa Natura 2000 ocupa el 35% de la superfície terrestre de l'illa.


Illa d'en Colom
L'Illa d'en Colom és un illot de 59 ha, separat uns 200 metres de la costa nord-est de Menorca. S'hi van trobar les restes d'una basílica paleocristiana. Antigament va ser emprada com a llatzaret, se'n va cultivar una part i també s'hi va intentar l'explotació de diverses mines.

És propietat de la família Roca des de 1904, quan Don Antoni Roca Várez l'adquirí[2] a subhasta; des de llavors, ha estat residència d'estiu dels seus descendents. En l'actualitat forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau.
EIVISSA

Illa des Penjats

Localització de l'illa des Penjats en es Freus entre Eivissa i Formentera.
L'illa des Penjats, o dels Penjats, és l'illomés meridional d'Eivissa, situat en es Freus que el separen de Formentera. Té una extensió d'1,45 km² i pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia.
És l'illot més gran des Freus, l'estret entre Eivissa i Formentera. Al nord té l'illa d'en Caragoler que forma es Freu Petit, i al sud l'illa des Porcs i l'illa de s'Espalmador amb els que forma es Freu Gros, el principal pas d'embarcacions assenyalat pel far des Penjats i pel far d'en Pou, a la illeta des Porcs.

FORMENTERA

S'Espalmador

S'Espalmador és una illa situada al nord de Formentera i al sud d'Eivissa, que depèn del municipi de Formentera i de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, i està inclosa al Parc Natural de Ses Salines. El nom de l'illa prové del verb «espalmar», que es refereix a les tasques de neteja i manteniment de les embarcacions que es feien a les cales protegides de l'illa.

Amb quasi 2 km² de superfície, 2.925 m de llargària i 800 m d'amplada, és l'illa més gran de les illes deshabitades de les Pitiües. Està envoltada d'altres illes menors: des Porcs, sa Torreta, Castelvi i s'Alga.

L'illa té una forma allargada de nord a sud. La punta des Pas, o de ses Savines, n'és l'extrem meridional i més oriental separat de la punta des Borronar de la península des Trucadors per un braç d'aigua de 50 m d'ample i 2 m de profunditat.



llista de n'Àngel Fernàndez espais protegits:
Mallorca - T. de Pareis, Mondragó, Avenc de son Pou
Menorca - Illes d'Addaia, S'Estany
Eivissa - es Penjats
Formantera - S'Espalmador
En Biel tria:
-Mallorca: Es bufador de Son Berenguer, Cova de Can Millo i s'albufareta.  
-Menorca: illa d'en colom,illa dels porros
-Eivisa:es caragoler  
-Formentera: casteví

en pere joan tria: mallorca:fonts ufanes, serra de tramuntana s'albufera de mallorca.menorca: s'albufera des grau,es prat.Formentera: punta prima.Eivisa:puig falco

dijous, 18 de febrer del 2016

TALLER DE SABÓ


















Dia 15 els alumnes de 3r F i 4D varem fer un taller de sabó amb l'ajuda de na Maria Florit, encarregada de mostrar-nos es procediment d'elaboració.



INGREDIENTS:

  • 665 g d'oli d'oliva refregit
  • 93,8 g de sosa càustica
  • 241 g d'aigua estilada o embotellada
  • Unes gotes d'aroma alimentari al gust




ELABORACIÓ:


En primer lloc na Maria ens va explicar que per fer aquest taller s'hauria de tenir molta precaució, ja que utilitzaríem  sosa càustica i aquesta substancia pot provocar cremades greus.
Varem començar pesant sa sosa càustica. 















Llavors varem afegir 241 g d'aigua (destil·lada).














Una vegada afegida s'aigua, varem mesclar la sosa i remenaren fins que va quedar totalment liquida.







Fet aquesta passa varem afegir l'oli refregit i tornarem remenarem  fins que va quedar una massa semblant  a una natilla.
Ja feta sa massa introduirem unes gotes d'aroma alimentari al gust.







 
 






Na Maria Florit ens va donar uns tetrabrics amb el sabó que va fer ella un dia abans.
  Per acabar els varem tear a on estava ficat es sabó i decorar-em sa peça al nostre gust.















 















OBSERVACIONS
  • Una vegada fet es sabó, s'aura de deixar 3 setmanes reposar, per que es pugui emprar ja que seria perillós emprar-lo abans per mor de la substancia química.
  • Per fer aquest tipus d'elaboració, hem d'emprar  una protecció adequada.
  • Els utensilis haurien de ser de acer inoxidable o silicona.
  • En cas de cremada s'hauria de aplicar vinagre, però si es greu sa cremada s'hauria  d'acudir ràpidament a l'hospital.





ANDREA FRIAS RAMOS I FRANCISCA GONZÀLEZ ESCALONA 3R F.