Jomon Sugi
ÍNDEX
- Introducció
- Ubicació
- Descripció
- Historia
- Bibliografía
INTRODUCCIÓ
Sugi es l'abre nacional de Japó, comunment està plantad al voltant de temples.
Jomon Sugi es l'espècimen més gran de Cryptomeria conegut en Yakushima, Japó.
La Cryptomeria, es un gènere de conífera pertenyent a la familia de les taxodiáceas. Està format per una sola espècie, la criptomèria japonica o sugi. És endèmica de Japó, on és coneguda amb el nom japonés de Sugi. A Occident s'ha incrementat l'ús del terme "sugi" per referir-se a aquest arbre, ja que sembla més adequat que l'emprat antigament en anglès, "cedre japonès", ja que el "sugi" no és un autèntic cedre.
UBICACIÓ
Aquest arbre està situat únicament a yakushima, una de les illes de Japó.
Està al parc nacional de Kirishima-Yaku, al sud de Japó, situada a uns 60 quilòmetres del
Kyushu, i a meitat de camí entre les illes principals del país i l'arxipèlag de Ryukyu,
on es troba Okinawa. En aquest territori conviuen 20.000 persones, 20.000 cérvols i 20.000 micos (no es broma).
DESCRIPCIÓ
Jomon Sugi és un cedre amb una alçada de 25,3 metres, una circumferència en el seu tronc de 5,22 metres i una edat estimada entre uns 2.300 i 7.200 anys.
Les seves mesures el converteixen en la conífera més gran de Japó i en un dels seus arbres icònics.
Llueix ple de nus, retorçat i entrecano; des de la seva bulbós tronc surten nassos, barbetes, plecs i arrugues, com la cara desencaixada d'un gnom de geriàtric.
El 90% de la superficie de Yakushima està ocupat per muntanyes que culminen en el Miyanoura-dake, de 1.935m. També és el territorio de Japó que ostenta el rècord de pluviositat anual, amb una mitjana entre 4.000 i 10.000 mil·límetres.
HISTORIA
Yakushima és famosa al Japó, principalment, pels yaku-sugi, els cedres andèmics de l'illa,una varietat de criptomèria japónica, els espècimens més longeus arriben milers d'anys. Es el cas del Jomon Sugi. Un cerdre descobert el 1966, que el varen declarar patrimoni de la humanitat per l'Unesco.
Jomon Sugi, es venerat com un dèu vivent, és per això que cada any milers de persones acudeixen al parc de Yakushima i realitzen una caminada de quatre hores desde la carretera més propera, per la ruta d'Arakawa, fins arribar davant seu.
Jomon Sugi, es venerat com un dèu vivent, és per això que cada any milers de persones acudeixen al parc de Yakushima i realitzen una caminada de quatre hores desde la carretera més propera, per la ruta d'Arakawa, fins arribar davant seu.
BIBLIOGRAFIA
www.wikipedia.com
www.balonesdemadera.com
Tornillo del torcal
ÍNDEX
- INTRODUCCIÓ
- UBICACIÓ
- DESCRIPCIÓ
- ORIGEN
- HISTORIA
- BIBLIOGRAFIA
INTRODUCCIÓ
El Monument Natural Tornillo del Torcal és l'exemple d'una de les formacions característiques del paisatge kàrstic, originada per la dissolució i desagregació diferencial dels estrats calcaris combinada amb els procesos erosius.
És una forma molt típica dins d'un paratge que es considera com el millor exemple de tot Europa per a l'estudi dels processos i
formes.
UBICACIÓ
El cargol del Torcal està situat en els termes municipals d'Antequera i Villanueva de la Concepció, a la província de Màlaga de la carretera A-45 a Andalusia (Espanya) i se'l coneix per les formes que els diversos agents erosius han anat modelant en les seves roques calcàries, constituint un destacat exemple de paisatge càrstic

DESCRIPCIÓ
Aquest Monument natural abasta una circunferencia d'uns 25 metres al voltant d'aquesta peculiar formació. Aquesta formació té origen càrstic, procés complex en el qual l'aquest l'aigua i les diferències de solubilitat dels minerals juguen un gran paper, entre molts altres processos relacionats. Al voltant d'aquest monument es troben alzines i roures. La fauna aquesta principalment representada per rapinyaires com voltors, xoriguers i falcons.
El Torcal està constituït per roques calcàries de tres tipus: oolítiques, brechoides i clásticas. Totes elles van tenir el seu origen en el fons marí durant el període Juràssic, fa entre 250 i 150 milions d'anys. Els sediments acumulats al fons del mar s'agregaven mitjançant l'acció cementadora de les sals i precipitats de la dissolució marina. Després aquests sediments van ser aixecats a més de 1.000 metres sobre el nivell del mar per forces tectòniques. Més tard, una sèrie de fractures van generar esquerdes (diàclasis) i sistemes de falles que es entrecortan en angle recte, l'erosió i enfonsament d'aquestes esquerdes s'ha produït el que anomenem avui dia carrerons o "corredors". A partir d'aquest moment el conjunt queda sotmès a un procés d'erosió característic, el modelatge càrstic.


ORIGEN
Els seus orígens es remonten a l'Era Secundària o Mesozoica, més concretament al període Juràssic. En aquell temps la zona constituïa un allargat passadís marítim que comunicava, des del golf de Cadis fins a Alacant, els primitius oceà Atlàntic i mar Mediterrani. Durant l'Orogènia Alpina, en l'Era Terciària o Cenozoica, es va produir l'aixecament dels sediments calcaris dipositats al fons d'aquest braç oceànic, donant lloc a serres, els cims van adoptar, amb freqüència, forma de «xampinyó». El Torcal forma part de l'arc calcari de les Serres Subbètiques.
HISTORIA
L'any 1929 es reconeix a l'àrea com el primer Espai Natural Protegit Andalús d'interès Nacional1, el 1978 se li declara Parc de la reserva natural2, el 1989 Paratge Natural3. En 2014 es declara Zona Especial de Conservación4. La serra gaudeix de la declaració de Zona Especial per a la Protecció de les Aus, emesa per la Conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori de la Junta d'Andalusia. En 2013, el Torcal d'Antequera va ser triat com a segon finalista del Millor Racó 2013 de Guia Repsol.
Va ser declarat Paratge Natural el 1989 a causa de la importància d'altres valors naturals com la flora i la fauna. Tot i que el sòl no sigui el més propici per al desenvolupament de vida, destaquen diverses formes vegetals típiques del lloc. Un clar exemple són els "arbres de pedra", arbres que creixen entre les esquerdes de les roques, o espècies endèmiques com una gran varietat d'orquídies. Tanbé el protagonisme que tenen els ocells al Torcal ha fet que fos declarat ZEPA (zona d'especial importància per a les aus).

BIBLIOGRAFIA
www.wikipedia.com
www.juntadeandalucia.com
www.visitacostadelsol.com
Monuments arquitectonics
Puma Punku
ÍNDEX
- INTRODUCCIÓ
- UBICACIÓ
- ORIGEN
- HISTORIA
- CURIOCITATS
- BIBLIOGRAFIA
INTRODUCCIÓ
Puma Punku és un jaciment arqueològic format per un gran complex de temples i monuments, el seu nom significa, "La Porta del Puma". El complex costa del Pumapunku, una cort a l'occident sense murs, una esplanada central, un monticle de terrasses de pedres megalítiques, i un tall emmurallat a l'occident.
Puma Punku està localitzat a Tiwanaku (Bolívia), prop de la riba sud-est del llac Titicaca, a l'altiplà andí, a una altitud de 3.800 metres. Es troba en el Departament de la Pau, capital de Bolívia, a pocs quilòmetres del conegut llac Titicaca. És un altiplà desèrtic situat a uns 3500 metres d'altitud.


DESCRIPCIÓ
El Pumapunku és un monticle de terra format per blocs d'andesita, roca d'origen volcànic com ho és el granit, alguns de 7 metres d'alçada i de pes superior a les 100 tones. Aquest monticle està format
en terrasses que es s'enfronten amb blocs megalítics. És 167,36 m d'ample al llarg del seu eix nord-sud i 116,7 m de llarg al llarg del seu eix aquest-oest. A les cantonades nord-est i sud-est de la Pumapunku té 20-metres d'ample que s'estenen projeccions 27,6 metres al nord i al sud del monticle rectangular. La vora oriental del Pumapunku està ocupat per el que s'anomena "Plataforma lítica." La Plataforma lítica consisteix en una terrassa de pedra que és 6,75 per 38,72 metres de dimensió.
Aquesta terrassa està plena de múltiples blocs de pedres enormes; contenen el major bloc de pedra trobades, tant en Pumapunku com en el lloc de Tiwanaku. Aquesta làpida és 7,81 metres de llarg, 5,17 metres d'ample i 1,07 metres de gruix mitjana, aquesta llosa de pedra s'ha estimat que pesen 131 tones mètriques.
HISTORIA
Quan en 1549 l'espanyol Cieza de Lleó arriba a l'alt vall andí de Tiahuanaco, no lluny del llac Titicaca, va descobrir unes ruïnes extraordinàries.
Elles són, possiblement, les ruïnes més antigues i les més desconcertants sobre la faç de la Terra.
Les ruïnes de Pumapunku són una de les quatre estructures a l'antiga ciutat de Tiahuanaco. Les altres tres estructures són: La Piràmide d'Akapana, la Plataforma d'Kalasasaya, i el temple subterrani.
Fins i tot amb la tecnologia moderna i la informació, aquestes estructures desafien la lògica, i confonen aquells que busquen resoldre els misteris que es troben dins d'elles. Les ruïnes de Pumapunku es diu que són les més fascinants i més confuses de totes.
No es té informació de qui va fer tot això, o fins i tot la forma en què podria haver-ho fet. De Pumapunku es desconeixen moltes coses, ja que els arqueòlegs i científics no troben explicació alguna de com varen poder fer aquestes construccions.
CURIOSITATS
Aquestes "H" estan fetes amb uns angles de 90 graus i els tres blocs estàs fets a la mateixa grandària un que un altre, com si s'haguessin fet en sèrie, el que necessitaria una plantilla original i molts coneixements de geometria.
A part dels tallats i polits perfectes, en la seva part posterior tenen una entalladura en falca invertida parell puntes a cua d'oreneta.
La cola de milà és una junta de entrecierre molt fort que s'empra freqüentment per a la construcció de gavetes i altres conjunts, en mobles d'alta qualitat. Tot i que sovint queda amagada, quan es troba totalment exposada mostra un diseñ atractiu i decoratiu.

Hi ha multitud de blocs en els quals es troben perforacions tan precises i exactes que és completament impossible que s'haguessin fet amb simples malls de pedra o cisells de coure, per no dir que és ridícul pensar que es van fer amb aquestes rudimentàries eines. Són perforacions fetes al mil·límetre i perfectes, tan perfectes que fins i tot amb els trepants d'alta precisió que existeixen avui dia seria una tasca difícil i laboriosa.
BIBLIOGRAFIA
www.wikipedia.com
www.taringa.com
www.lamentiraestaahifuera.com
www.exociencias.wordpress.com
Andrea Frías Ramos
3r PMAR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada