Monument Natural: Volcà Paricutín

Volcà Paricutín:

ÍNDEX:

1.Història

2. El període Quitzocho

3. El període Sapichu

4. El període Taquí Ahuan

1.Història:

El 20 de febrer de 1943.La durada de l'activitat d'aquest volcà va ser de 9 anys, 11 dies i 10 hores; la lava va recórrer uns 10 km. No hi va haver víctimes humanes, El volcà només va sepultar dos poblats: Paricutín i Sant Joan Parangaricutiro. El primer va quedar totalment esborrat del mapa: molt a prop seu es troba ara el cràter del volcà. Del segon poble només és visible part de l'església, sepultada per la lava, igual que la resta del poble.

2. El període Quitzocho:

L'activitat es va concentrar al voltant de les esquerdes que es van formar a la Vall de Cuiyusuru. El més rellevant d'aquest període va ser la construcció d'un con prematur seguit de recurrents fluxos de lava i l'erupció intermitent de bombes i lapil·li.

En aquesta etapa el con va aconseguir 200 i 365 metres d'altura en quatre i vuit mesos respectivament.

3. El període Sapichu:

Malgrat la seva curta durada, en aquest període es va dur a terme la principal activitat de vessaments de lava del volcà emplaçada cap al nord. El seu emplaçament es va produir per la formació d'una sèrie d'esquerdes i conductes secundaris, dels quals el més important va ser sens dubte el Sapichu.

4. El període Taquí Ahuan:

Es refereix a l'activitat relacionada amb una sèrie d'esquerdes formades al sud ia l'est del con principal, conegudes pels geòlegs de l'època com Taquí i Ahuan.

Aquest període es distingeix, a més, per registrar una reactivació del con principal, que va causar els principals vessaments de lava, que van aconseguir la màxima distància a l'oest i al nord-oest del con principal.