LA GLOBALITZACIÓ

1. Què és la globalització? Característiques principals. Factors que l'afavoreixen.
2. Avantatges i Inconvenients de la Globalització:

AVANTATGES	INCONVENIENTS

3. Creus que hi ha desigualtat al món? Té a veure amb la Globalització? Per què?
4. Per què hi ha països subdesenvolupats? Causes.
5. Per què la publicitat ha afavorit la Globalització?
6. Què provoca la desigualtat entre països?
7. Què és el comerç just? Quins tipus de productes comercialitza?
8. Cita 4 productes que consumeixes habitualment que no siguin produïts al teu país.
9. Com influeix la globalització en la teva vida?
10. Què tenen en comú la Tecnologia, la Comunicació i la Globalització?
11. Com influeix Internet en la societat?
    I en l'economia mundial?
12. Què podríem fer per acabar amb la FAM al món?
13. Com influeix la Globalització als països rics?
    I als països pobres?
14. Quins són els 3 centres de poder econòmic al món?/Quines són les grans potències tradicionals econòmiques i militars?
15. Quins són els FACTORS que determinen el nivell de desenvolupament d'un país?
16. Defineix:
    - colonització:
    - esperança de vida:
    - cultura global:
17. Causes de desigualtat al món.
    En quins aspectes hi ha més desigualtat entre països?
18. Quina és l'esperança de vida als països més pobres? Per què?
19. Com es pot reduir la desigualtat entre els països desenvolupats i subdesenvolupats?
    Que hi podem fer nosaltres com a ciutadans del món?
20. Quines tecnologies més importants ens permeten la globalització informativa i cultural?
21. Per què creus que hi ha persones que rebutgen la globalització.

Monument Natural: Llac Titicaca

Llac Titicaca:

ÍNDEX:

1.Geografía

2.Hidrología
3.Islas

4.Fauna i flora

5.Demografía

6.Atracciones turístiques

1.Geografía:

La temperatura mitjana anual del llac és de 13 ° C, 5 mentre que el clima a la regió del llac és de naturalesa extrema, amb grans variacions de temperatura que s'accentuen en funció de la llunyania del llac i augment d'altura.Les pluviometria augmenta en els mesos de l'estiu austral (desembre a març) i cau drástricamente en els mesos d'hivern (abril a novembre).

2.Hidrología:

Els rius de la foia del Titicaca són de curta longitud.Una altra característica dels afluents del Titicaca és el seu cabal irregular marcat per les pluges estacionals entre desembre i març i l'absència de pluges entre juny i novembre que disminueixen notablement el seu cabal.

Més de 25 rius buiden les seves aigües en el Titicaca, els més grans són:

1.Río Ramis

2.Río Ilave

3.Río Coata

4.Río Huancané

5.Río Suches

3.Islas:

1.Amantaní, 2.Campanario, 3.Chelleca, 4.Chirita 1, 5.Chirita2, 6.Chiquipa, 7.Esteves, 8.Jochihuata, 9.Isla de la lluna o Koati, 10.Pariti, 11.Cojata, 12.Isla del sol, 13.Soto, 14.Suasi, 15.Suriqui, 16.Taquile o Intika, 17.Islas flotants dels uros, 18.Archipiélago de Wiñaymarca, 19.Anapia, 20.Caana, 21.Chipi, 22.Jhamiti, 23.Jhamiti noi, 24.Kellayhuata, 25.Limina, 26.Morochuata, 27.Suaana, 28.Taquiri, 29.Yuspique, 30.Wiskawahata, 31.Islote de Ccaño, 32.Islote de Huatacaana, 33.Islote de Iscaya, 34.Islote de Patahuata, 35.Islote de Jute.

4.Fauna i flora:

Està composta d'ànecs capbussadors, gat andí, guallatas i parihuanas. Entre els peixos destaquen el suche i el carachi. En el llac hi ha una espècie coneguda com granota gegant del llac Titicaca.

La vegetació del llac es un dels principals elements del cicle de l'ecosistema. La seva flora està representada per 12 varietats de plantes aquàtiques ressaltant la boga, la yana llacho, la llentia d'aigua i la purima.

També hi ha fauna terrestre a les illes i riberes del llac Titicaca, entre les que destaquen les vicunyes, alpaques, flames, cuyes, guineus, entre d'altres.

5.Demografía:

Les riberes del llac Titicaca, actualment estan poblades per descendents d'ètnies aimares, quítxues i urus, que guarden una relació molt estreta i històrica amb el llac. La població rural destaca sobre la població urbana tant en les riberes boliviana com peruana.

6.Atracciones turístiques:

L'art tèxtil de Taquile,Les illes flotants,El port lacustre de Puno.

Illes flotants

Art textil Taquile

monuments naturals i erquitectonics

                                     

 

monuments naturals i erquitectonics

1- que he triat i perque


jo he triat el seguent:
-el salto del angel: he triat el Salt Angel perque vaig alucinar cuand vaig veura que media quasi miil metres
- la selva amazonica: jo e triat la selva amazonica perque ma interesave descobrir mes sobre el pulomo de la terra
-acropolis de Atenas: Jo he triat la acropolis de atenes perque me encante les coses aquestes coses dels deus grecs etc pero aquesta recerca que he trobat no ma agradat molt perque he trobat poca informació

2-El salto Àngel

El salt Angel o Parakupa-vena es el salt de aigua mes alt del mon amb una alçade de 980 m, als 870 la caiguda es interrompuda, generada per el riu churun i el Tepuy Auyantepui. Aquest salt de aigua es troba al Parc Nacional Canima al estat de Boliviar que esta a Veneçuela. Aqusta reserva natural estelberta com a Parc Nacional des del 12 de juny i es declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1994. Es conegut com a Salto Angel perque el aviador Jimmy Angel el va decubri el 1937




aixo es el aviador Jimmy Angel




aix es El Salto Angel






3-La selva amazonica


La selva Amazónica es la major reserva de recursos naturals del mon, representa un 54% de les selvas tropicals existens en tota la terra. Te una superficie de 32,04 millons km quadrats passand per 9 paissos de sud-america que son els seguents:

-brasil
-Colombia
-Veneçuela
-Ecuador
-Bolivia
- Guayan
-Guayana Francesa
-Surinam
El moto que alimenta aquest mar verd es el riu amazones que neix a Los Andes del Peru i flueix mes de 6437,37 km quadrtas fins desenbocar a Brasil concretament a un pobla que es diu Belem



riu amazones







amozones per dins

En el Amazones hi ha moltisims de animals i la meitat dels animals que hi ha ni suiquiera els coneixem hi tambe hi ha molts animals que nomes existeixen al Amazones com aqueixos 10 exemples

4-Acropolis de Atenas


El acropolis de Atenas amb catala la ciutat alta de atenas es un monumet erquitectonic que consisteix amb ruines de una ciudad del segle V aC. Esta a una altura de 156 metres damunt la cciutat, estava tan alt perque els habitatns deien que havien de estar mes aprop de els deus






acropolis de vespre










acropolis damunt la ciutat de atenas

Monument Natural: Volcà Paricutín

Volcà Paricutín:

ÍNDEX:

1.Història

2. El període Quitzocho

3. El període Sapichu

4. El període Taquí Ahuan

1.Història:

El 20 de febrer de 1943.La durada de l'activitat d'aquest volcà va ser de 9 anys, 11 dies i 10 hores; la lava va recórrer uns 10 km. No hi va haver víctimes humanes, El volcà només va sepultar dos poblats: Paricutín i Sant Joan Parangaricutiro. El primer va quedar totalment esborrat del mapa: molt a prop seu es troba ara el cràter del volcà. Del segon poble només és visible part de l'església, sepultada per la lava, igual que la resta del poble.

2. El període Quitzocho:

L'activitat es va concentrar al voltant de les esquerdes que es van formar a la Vall de Cuiyusuru. El més rellevant d'aquest període va ser la construcció d'un con prematur seguit de recurrents fluxos de lava i l'erupció intermitent de bombes i lapil·li.

En aquesta etapa el con va aconseguir 200 i 365 metres d'altura en quatre i vuit mesos respectivament.

3. El període Sapichu:

Malgrat la seva curta durada, en aquest període es va dur a terme la principal activitat de vessaments de lava del volcà emplaçada cap al nord. El seu emplaçament es va produir per la formació d'una sèrie d'esquerdes i conductes secundaris, dels quals el més important va ser sens dubte el Sapichu.

4. El període Taquí Ahuan:

Es refereix a l'activitat relacionada amb una sèrie d'esquerdes formades al sud ia l'est del con principal, conegudes pels geòlegs de l'època com Taquí i Ahuan.

Aquest període es distingeix, a més, per registrar una reactivació del con principal, que va causar els principals vessaments de lava, que van aconseguir la màxima distància a l'oest i al nord-oest del con principal.

Monument Arquitectònic:Òpera de Sydney

Òpera de Sydney:

ÍNDEX:

1.Descripció:

2.Lugares i instal·lacions de funcionament

3.Història

4.Primera etapa: El podi (1959-1963)

5.Segunda etapa: Les voltes externes (1963-1967)

6.Tercera etapa: interior (1963-1973)

1.Descripció:

La Casa de l'Òpera de Sydney és una construcció expressionista amb un disseny radicalment innovador, conformat per una sèrie de grans petxines prefabricades, cadascuna presa de la mateixa semiesfera, que formen les teulades de l'estructura. El Teatre de l'Òpera cobreix 1,8 hectàrees (4,5 acres de terra). Té 183 metres (605 peus) de llarg i al voltant de 120 metres (388 peus) d'amplada màxima. Es recolza en 580 pilars enfonsats fins a una profunditat de 25 metres sota el nivell del mar. La seva font d'alimentació té una capacitat equivalent al consum elèctric d'una ciutat de 25.000 persones. L'energia és distribuïda per 645 quilòmetres de cable.

2.Llocs i instal·lacions de funcionament:

La Casa de l'Òpera de Sydney conté cinc teatres, cinc estudis d'assajos, dues sales principals, quatre restaurants, 6 bars i nombroses botigues de records.

Els cinc teatres són els següents:

El Concert Hall o Sala de Concerts, amb 2.679 seients, conté el magnífic òrgan de l'Òpera de Sydney, l'òrgan mecànic més gran del món, amb uns 10.000 tubos.

El Opera Theatre o Teatre d'Òpera, amb 1.547 seients, és l'espai principal de la companyia Òpera d'Austràlia; també és utilitzat per la Companyia Australiana de Ballet.

El Drama Theatre o Teatre per a Drama, amb 544 seients.

La Sala de Música, amb 398 seients.

El Studio Theatre, amb 364 seients.

3.Història:

La idea de construir un teatre d'òpera a Sydney va començar a concretar-se en els últims anys de la dècada dels 40 quan Eugene Goossens, director del Conservatori de Música de Sydney de l'estat de Nova Gal·les del Sud va sostenir que la ciutat necessitava comptar amb un lloc convenient per a les grans produccions de teatro.El concurs es va iniciar el 13 de setembre de 1955 i va rebre un total de 233 projectes provinents de 32 països diferents a la recerca d'un premi consistent en 100.000 dólares.Los criteris mínims especificats que devien contenir els projectes eren una gran sala amb capacitat per a 3000 butaques i una sala de menor grandària per a unes 1200 butaques, cadascun dels dissenys devien contenir a més espais per a grans òperes, concerts d'orquestres, cors, conferències, reunions, representacions de diferents tipos. 

4.Primera etapa: El podi (1959-1963):

La primera fase de les obres va començar el 5 de desembre de 1958, per l'empresa constructora amb seu a Sydney Lend Lease Corporation.Para el 23 de gener de 1961, només s'havien emprat 47 setmanes de treball, aquest retard en l'obra es devia principalment a causa de les dificultats inesperades (inclemències meteorològiques, construcció que comença abans que els dibuixos apropiats de la construcció haguessin estat preparats, canvis dels documents originals del contracte). Finalment, el 31 d'agost de 1962 se va acabar el podi.

5.Segona etapa: Les voltes externes (1963-1967):

L'estructura alleugerida en forma de volta estava inicialment indefinida geomètricament.Tuvieron de trobar una manera per la qual construir de forma econòmica les voltes de forma prefabricada, perquè usar encofrat "in-situ" hagués comportat un cost desmesurado.A la meitat de l'any 1961 l'equip de disseny va trobar una solució al problema: totes les voltes són creades com seccions d'una esfera.obria un gran ventall de possibilitats en el disseny i es convertia així en la forma geomètrica més simple i fàcil de controlar.S'estimava que la segona fase recentment estaria completada el 1967.

6.Tercera etapa: interior (1963-1973):

La tercera etapa de construcció va estar destinada als interiors. Va començar al febrer de 1963. El 1965 Utzon va ser acomiadat i el seu càrrec va ser assumit principalment per Peter Hall qui va prendre el control de les obres.Hasta aquest moment (octubre de 1965) el projecte havia gastat només 22.900.000 de dòlars, menys d'un quart del cost final. No obstant això els costos projectats per al disseny en aquesta etapa eren molt més significativos.

El Teatre de l'Òpera va ser acabat formalment el 1973, aconseguint un cost de 102 milions de dòlars. Sam Hoare, el director de Hornibrook a càrrec del projecte, va indicar els costos aproximats per cada projecte en 1973.

El cost original estimat en 1957 era de 3.500.000 de £ (7 milions de dòlars) sent la data original de terminació fixada pel govern el 26 gener 1963.